Estimat Gaspar i comunitat,
Després de reflexionar sobre la trobada d’ ahir amb en Tomàs Navarro parlant de l’ atenció, us comparteixo el que he escrit per si pot ser del vostre interès.Em va ser d’ una forta inspiració.
Potser el problema central de la nostra època no és la manca de temps, sinó la fragmentació de l’atenció. Hem construït una societat extraordinàriament eficient per captar mirades, però molt poc preparada per sostenir la consciència.
Tradicionalment, es considerava que l’atenció era una facultat psicològica. Avui sabem que també és un fenomen cultural, econòmic i fins i tot ètic. Allò a què prestem atenció acaba configurant la nostra identitat. No som només el que pensem; som allò que repetidament observem, escoltem i alimentem amb la nostra presència mental.
La gran paradoxa és que disposem de més informació que mai i, alhora, de menys espai interior per transformar-la en saviesa. La saturació d’estímuls no només ens distreu: dificulta la profunditat, l’empatia i la capacitat de discerniment. Sense atenció sostinguda, tot esdevé superficial, incloses les relacions amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Potser la innovació més revolucionària del segle XXI no serà tecnològica, sinó humana: recuperar la capacitat d’estar plenament presents.
En un món que competeix per cada segon de la nostra mirada, l’atenció conscient deixa de ser una tècnica de benestar per convertir-se en un acte de llibertat.
Per això, la pregunta important ja no és “què estic mirant?”, sinó “què està modelant la persona en què m’estic convertint?”. L’atenció és el lloc on es construeix el futur de la nostra consciència. I cada instant és un vot silenciós sobre qui volem ser.
Jo pertanyo a una comunitat que vetlla, gràcies al seu creador, per mantenir la consciència i la presència conscient amb atenció plena…així que considero que aquest és el camí o s’ hi deu acostar molt…