Queralt, un plaer llegir el que comparteixes. Molts cops, en les trobades, em sorprèn la teva serenor i calma al compartir. El teu estar sense presses. A mi em neguiteja encara prèmer el senyal de demanar paraula i esperar el torn. No obstant, no puc evitar dir-hi la meva encara que, a voltes, procuro mossegar-me la llengua, encara és pitjor. Em costa, tenint la sensació que robo temps als altres. Escriure es diferent. Ve de familia això de la xarrera. Recordo a ma mare que em va portar al metge de familia perquè tenia ansietat, mal de panxa, tot plegat nervis, i el metge li va dir: “a aquesta nena deixi-la parlar…” Callar no deu ser bo per mi, si parlo massa no deu ser bo pels altres 😂😂. Tan difícil això de l’equilibri just!
La meditació hi ajuda. Fa un temps em dèia que la meditació no estava feta per mi, o jo per ella. Trobar aquests moments de silenci interior. Plaents. O aquests estats de connexió profunda. De presència. El concepte “Fluir” de Csikszentmihalyi, on el temps desapareix.
Fa uns dies em vaig atrevir a probar l’ayahuasca. Sempre m’han fet molt de respecte les drogues, a part de l’alcohol no havia près mai res. Val a dir, que ha estat una experiència molt interessant, em va agafar la part divertida quan vaig deixar anar el control i lliurar-me a l’experiència. No sé si estaria bé parlar d’això a la Comunitat. Dels efectes de les plantes i medicines ancestrals en la salut mental, els efectes dels estats expandits de consciència. Els seus efectes en la neuroplasticitat del cervell…
El llibre “El silenci” em va agradar molt. El potencial sanador del so, de la veu, la vibració… deu ser per això, Gaspar, que per nosaltres és un luxe i un plaer escoltar la reva veu.
Abraçada!