Moltes gràcies Gaspar, per la gestió.
Fent referència al llibre, estic d’acord amb l’Antoni que una separació cautelar és una mesura que afavoreix el procés de dol si ho comparem amb el contacte zero ( en aquest cas acostumen a idealitzar la relació , ho comparo amb la dieta, si et prohibeixen la xocolata és quan més ganes tens de menjar-ne).
Però, en alguns casos, la persona ‘deixada’ es crea unes expectatives i esperances molt grans, desitjant i restant a l’espera que l’altre cònjuge torni. Com podem ajudar a acompanyar el pacient, quan les expectatives no ens deixen prendre decisions esperant que torni la parella?
Moltes gràcies!!!