[Gaspar Hernández]

Aquest mes d’agost parlem de la ràbia. Malauradament em fa l’efecte que hi ha més ràbia, en l’ambient, que abans de la pandèmia.
La meditació, que ja podeu escoltar en aquesta mateixa plataforma –i que farem, de manera conjunta, a la primera trobada via Zoom, dimecres 10 d’agost a les 19.00–, la meditació pretén anar més enllà de la ràbia; veure què hi ha en el fons.
A la primera trobada ens acompanyarà la psicòloga Lara Terradas, que ens explicarà com la gestiona ella, i la seva proposta.
A la segona trobada, el 24 d’agost, al Club de Lectura, comentarem la novel·la “Ràbia”, de Sebastià Alzamora. Ens acompanyarà l’autor, juntament amb la psicòloga Paula Folch –que a la primera trobada de la Comunitat ens va dir que ella “la respirava”, la ràbia. Ens oferirà altres eines pràctiques per gestionar-la.

Durant la primera trobada, el dia 10, compartiré amb vosaltres com procuro gestionar-la jo. Responent, no reaccionant. I, d’altra banda, seguint les lliçons de Tich Nhat Hant, de qui he après a “desfer” els nusos que provoquen la ràbia. (Comparteixo un breu text d’ell, per acabar).
Ens veiem el proper dimecres 10 d’agost, a les 19.00.

P.S. El proper club de lectura, de setembre, el dedicarem a “Hábitos atómicos”, de James Clear (Diana), un dels millors llibres que he llegit relacionats amb els hàbits.

Una forta abraçada,
Gaspar Hernàndez

“Les arrels de la ira”, segons Tich Nhat Hanh

“La ira arrela en la manca de comprensió de nosaltres mateixos i de les causes profundes i inexorables que han originat aquest estat de coses tan desagradable. També arrela en el desig, l’orgull, l’agitació i la sospita. Les arrels primàries de la ira, però, les hem de buscar en el nostre interior. L’entorn i altres persones són elements secundaris. No ens resulta difícil acceptar l’enorme dany que pot causar un fenomen natural, com ara un terratrèmol o una inundació, però quan el dany el causa una persona, no mostrem aquesta capacitat. Sabem que els terratrèmols i les inundacions tenen unes causes físiques, i de la mateixa manera hauríem de veure que la persona que ens ha despertat aquest sentiment de ràbia també té raons, profundes inexorables, per haver actuat d’aquesta manera.
Per exemple, si algú ens parla amb un to inadequat potser ho fa perquè ahir algú li va parlar de la mateixa manera o perquè quan era petit, el seu pare, que era alcohòlic, li parlava malament. Quan veiem i entenem aquestes causes, ens podem alliberar de la nostra ira. No vull dir que qualsevol persona ens pugui atacar lliurement, sinó que és més important que controlem les llavors que la ràbia deixa dins nostre; d’aquesta manera, si la persona que ha generat aquest sentiment necessita ajuda, la podrem atendre amb compassió, i no pas amb ràbia. Si mirem d’entendre el patiment dels altres, tenim més possibilitats d’actuar de forma que els ajudem a superar el dolor i la confusió, i alhora això tindrà efectes positius en nosaltres”.

• Aquest tema ha estat modificat fa 1 any, 4 mesos per Gaspar Hernández.

[Autor]

Entrades