Molt agraïda per la sessió d’avui.

Per si li pot servir a algú tenir una opinió adicional sobre estratègies, jo també faig servir:
– les seqüències (p.ex. abans d’anar a dormir; quan em llevo; abans de posar-me a treballar; al sortir de casa)
– múltiples alarmes abans de coses importants.
– alarmes pel dia a dia, p.ex. la de llevar-me, i si vaig al gimnàs, me’n poso una 15′ abans de l’hora que vull marxar (perquè vull meditar 5-10 minuts al gimnàs mateix). I una altra 10-15 minuts abans de l’hora que vull començar a treballar (llavors faig snooze casa 5′, perquè si lapagues se me’n podria anar el sant al cel fent altres coses i se’m passaria l’hora)
– per desar les coses, ho faig com a Mertxe. Organitzades en zones generals, i llavors visible, perquè sinó després no trobo les coses. (He arribat a comprar alguna cosa dues vegades perquè havia perdut la primera temporalment tot i buscar i rebuscar)
– de joveneta era molt impacient, però haver viscut en països del tercer món i en vies de desenvolupament va ser una bona lliçó 🙂 Ara la impaciència torna quan estic estressada… (si estic relaxada, ho tinc controlat).

A les cues no m’estresso ni mimpaciento des que vaig aprendre en algun taller, fa molta anys, que preocupar-se per allò que no podem controlar no té sentit. I és un dels aprenentatges més valuosos de la meva vida. Tan m’és una cua, un embús… Em poso un podcast O si no tinc auriculars, observo el meu voltant (i aprofito per posar-me al dia amb missatges de WhatsApp i mail). Fins i tot si corró el risc de perdre un avió: preocupar-se i mirar l’hora cada dos minuts no serveix de res. A mí el que em funciona és pensar en què hauré de fer després (p.ex. quan arribi a l’aeroport) per ser el més eficient possible.