[Gaspar Hernandez]

Aquest mes d’abril les trobades de la Comunitat online L’art de viure seran els dimecres 1 i 15. Com sempre, a les 19.00, a través de Zoom.
-Aquest proper dimecres 1 parlarem amb la psicòloga Mertxe Pasamontes sobre el TDAH, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. (Hi ha moltes persones diagnosticades darrerament, moltes d’elles adultes).
-El dia 15 d’abril ens acompanyarà el psicòleg Mario Salvador, psicòleg, per parlar de les defenses internes amb les quals ens protegim del món exterior (a partir del seu llibre “Nuestra ciudadela interna”.

[Marta P]

Molt agraïda per la sessió d’avui.

Per si li pot servir a algú tenir una opinió adicional sobre estratègies, jo també faig servir:
– les seqüències (p.ex. abans d’anar a dormir; quan em llevo; abans de posar-me a treballar; al sortir de casa)
– múltiples alarmes abans de coses importants.
– alarmes pel dia a dia, p.ex. la de llevar-me, i si vaig al gimnàs, me’n poso una 15′ abans de l’hora que vull marxar (perquè vull meditar 5-10 minuts al gimnàs mateix). I una altra 10-15 minuts abans de l’hora que vull començar a treballar (llavors faig snooze casa 5′, perquè si lapagues se me’n podria anar el sant al cel fent altres coses i se’m passaria l’hora)
– per desar les coses, ho faig com a Mertxe. Organitzades en zones generals, i llavors visible, perquè sinó després no trobo les coses. (He arribat a comprar alguna cosa dues vegades perquè havia perdut la primera temporalment tot i buscar i rebuscar)
– de joveneta era molt impacient, però haver viscut en països del tercer món i en vies de desenvolupament va ser una bona lliçó 🙂 Ara la impaciència torna quan estic estressada… (si estic relaxada, ho tinc controlat).

A les cues no m’estresso ni mimpaciento des que vaig aprendre en algun taller, fa molta anys, que preocupar-se per allò que no podem controlar no té sentit. I és un dels aprenentatges més valuosos de la meva vida. Tan m’és una cua, un embús… Em poso un podcast O si no tinc auriculars, observo el meu voltant (i aprofito per posar-me al dia amb missatges de WhatsApp i mail). Fins i tot si corró el risc de perdre un avió: preocupar-se i mirar l’hora cada dos minuts no serveix de res. A mí el que em funciona és pensar en què hauré de fer després (p.ex. quan arribi a l’aeroport) per ser el més eficient possible.

[Marta P]

M’agradaria si algú pogués compartir consells per relaxar-se de debò (a banda de meditar a diari, que tinc la sensació que el baixa el cortisol amb efectes prolongats 🙂

Jo sempre he fet moltes activitats, tinc moltes aficions i abans em costava no fer res. Ara la veritat és que m’ho prenc tot amb molta més calma i gaudeixo agafant-me temps era mi sense cap objectiu. Però en comparació amb altres persones, la gent encara se sorprèn de tot el que faig.
Fa força anys ja que m’agrada estar sola, no em molesta gens quedar-me a casa (Interactuar amb persones que no conec gaire requereix un esforç)
Pero la sensació que tinc després d’un cap de setmana en què hagi fet un parell d’activitats a l’aire lliure diferents i una mica d’interacció social és molt preferible a haver-me quedat a casa (per a mi).

Com es fa per quedar-se a casa i que no passi el dia sencer i diguis: no he fet res especial i tampoc he descansat. Potser he llegit audiollibres mentre feia altres coses tot el dia, però no em sento satisfeta… Però potser això són figues d’un altre paner?

Qui diu a casa diu anar a un parc O ala platja a llegir. Jo si m’ho proposo, perdo tant de temps preparant me la bossa (pq entre mig en poso al fer mil altres coses) que quan arribo ja fa fred O només queda mitja hora perquè hagi de tornar a marxar i llavors no em puc relaxar per la pressió del temps, etc. No sé si m’explico 😅

[Gaspar Hernandez]

Moltes gràcies, Marta. Ho comentem a la propera trobada, del dia 6 de maig
Una abraçada,

[Autor]

Entrades