Bona tarda, comunitat! Crec que és la primera vegada que m’adreço a vosaltres i em sento contenta de poder-ho fer. Ha estat una bella sorpresa abans de res poder llegir a la Queralt.

Volia fer un breu comentari sobre el llibre “El camí de la consciència”, del qual he llegit de moment la primera part, assaborint-la molt.

Abans de tot no obstant m’agradaria poder agrair obertament al Gaspar la seva actitud íntegra i seriosa en les seves entrevistes (fins al punt de l’excel·lència, hi ha molta feina al darrere!). També agrair-li el fet d’haver creat i de gestionar aquesta comunitat amb la seva intel·ligència i generositat. Ens obre portes contínuament! Amb propostes de temes i convidats escollits i també amb el fet de poder dir-hi la nostra i escoltar-nos els uns als altres.

Pel que fa al seu llibre, a l’inici em va entusiasmar la segona frase amb què comença, en què parla sobre la “parafernàlia i el misticisme de l’experiència del despertar”. Afegeix que la proposta que en fa ell “és senzilla, a l’abast de tothom”. Realment aquesta afirmació és més que certa, el text ha seguit amb un to senzill, de mestre que en sap de debò i que ho vol regalar.

Les referències a d’altres autors l’he trobat molt completa i enriquidora, també aclaridora. Conviden a llegir-los! I el capítol 7, “Canvi de percepció”, ha estat per a mi una altra porta oberta a viure amb major consciència. Ho mostra amb la naturalitat i senzillesa necessàries per comprendre que parla de nosaltres i les nostres capacitats naturals, no de complicacions ni de màgies. Crec que és molt important que els lectors ens sentim no només convidats, també engrescats a començar a viure-ho a partir de qui som realment.

Diria que ens ha posat a l’abast un canvi fantàstic d’escolta a la consciència a la seva manera concisa i rigorosa. Confesso que ha estat un gran aulleujament després d’haver fet anteriorment algunes formacions sobre el tema. Quina santa raó que té, amb això de la parafernàlia!

Crec que és un llibre valent.

Disculpeu que sembla que hagi entrat embestint el xat amb bones paraules, però no he sabut evitar-ho, em surten del cor i volia dir-les senzillament.

Moltes gràcies a tots i totes, serà un goig tornar-nos a trobar el dimecres que ve!