[Gaspar Hernandez]

Aquest mes de març a la Comunitat online L’art de viure, com sempre, farem dues trobades: els dies 4 i 18. Com sempre, a les 19.00.
-Dimecres dia 4 conversarem amb la psicòloga, Mònica Cunill, especialitzada en dol, i professora de la Universitat de Girona.
-Dimecres dia 18, al Club de Lectura, us proposo comentar el meu nou llibre “El camí de la consciència” (surt a la venda el proper dimecres 4 de març).

Una abraçada, i fins el proper dia dimecres dia 4,
Gaspar Hernàndez

[Queralt Comellas Rovira]

Bona nit.
Demà ja farà quinze dies que ens vàrem trobar per última vegada, tot escoltant la Mònica Cunill. El que prèviament podíem haver pensat que hauria pogut ser una trobada enfilada pel fil de la tristesa, penso que mai va deixar de ser sostinguda per l’espurna de l’esperança.
Abans d’acomiadar-nos-en, em va agradar poder compartir amb tots vosaltres una il·lustració on, justament, l’esperança n’és la principal protagonista. I, malgrat vaig procurar donar resposta a la pregunta de la referència bibliogràfica d’on havia sortit aquesta il·lustració, un cop acabada la trobada vaig pensar que us ho compartiria a través d’aquest canal perquè em semblava que era més fàcil de poder-ne prendre nota, però encara no ho havia pogut fer… Doncs aquí va:
-“Always remember. The Boy, the Mole, the Fox, the Horse and the Storm.”, de Charlie Mackesy i editat per Penguin Random House, el 2025.

Salut i esperança!
Queralt

[Queralt Comellas Rovira]

Bon dia!
En la trobada d’aquest passat dimecres, mentre en Gaspar ens presentava el seu últim llibre, vaig fer referència a la meditació guiada “El diamant és aquí”, que el mateix Gaspar va compartir a través d’aquesta plataforma ja fa un temps enrere, com una bona pràctica per a “ajudar a desvetllar” la nostra consciència. Vaig comentar-vos com, amb aquesta meditació, recordava haver descobert com “l’espai”, o la “densitat” de la meva pròpia consciència. Suposo que hi vaig trobar el camí de la connexió, la presència, o el retrobament amb la meva pròpia consciència.

I és així, però avui m’he adonat que tot això que us comento, malgrat poder-hi arribar amb aquesta meditació de “El diamant és aquí”, jo ho vaig fer amb una altra de les que també ens ha facilitat en Gaspar que es diu: “La naturalesa del jo”. No recordo, cronològicament endreçat en el temps, quina va ser la primera. Sí que recordo, però, que aquesta de “La naturalesa del jo” va ser (i m’és encara) una meditació molt intensa i poderosa per ajudar-me a recórrer aquest camí de consciència. (Però amb el neguit del directe, no vaig saber afinar prou bé…)

Salut i una forta abraçada per tots!
Queralt

[Gaspar Hernandez]

Gràcies Queralt. Doncs, com et vaig dir, la compartirem de nou aquest mes. “La naturalesa del jo”
Una abraçada

[Rosa Guinart Solanas]

Bona tarda, comunitat! Crec que és la primera vegada que m’adreço a vosaltres i em sento contenta de poder-ho fer. Ha estat una bella sorpresa abans de res poder llegir a la Queralt.

Volia fer un breu comentari sobre el llibre “El camí de la consciència”, del qual he llegit de moment la primera part, assaborint-la molt.

Abans de tot no obstant m’agradaria poder agrair obertament al Gaspar la seva actitud íntegra i seriosa en les seves entrevistes (fins al punt de l’excel·lència, hi ha molta feina al darrere!). També agrair-li el fet d’haver creat i de gestionar aquesta comunitat amb la seva intel·ligència i generositat. Ens obre portes contínuament! Amb propostes de temes i convidats escollits i també amb el fet de poder dir-hi la nostra i escoltar-nos els uns als altres.

Pel que fa al seu llibre, a l’inici em va entusiasmar la segona frase amb què comença, en què parla sobre la “parafernàlia i el misticisme de l’experiència del despertar”. Afegeix que la proposta que en fa ell “és senzilla, a l’abast de tothom”. Realment aquesta afirmació és més que certa, el text ha seguit amb un to senzill, de mestre que en sap de debò i que ho vol regalar.

Les referències a d’altres autors l’he trobat molt completa i enriquidora, també aclaridora. Conviden a llegir-los! I el capítol 7, “Canvi de percepció”, ha estat per a mi una altra porta oberta a viure amb major consciència. Ho mostra amb la naturalitat i senzillesa necessàries per comprendre que parla de nosaltres i les nostres capacitats naturals, no de complicacions ni de màgies. Crec que és molt important que els lectors ens sentim no només convidats, també engrescats a començar a viure-ho a partir de qui som realment.

Diria que ens ha posat a l’abast un canvi fantàstic d’escolta a la consciència a la seva manera concisa i rigorosa. Confesso que ha estat un gran aulleujament després d’haver fet anteriorment algunes formacions sobre el tema. Quina santa raó que té, amb això de la parafernàlia!

Crec que és un llibre valent.

Disculpeu que sembla que hagi entrat embestint el xat amb bones paraules, però no he sabut evitar-ho, em surten del cor i volia dir-les senzillament.

Moltes gràcies a tots i totes, serà un goig tornar-nos a trobar el dimecres que ve!

[Autor]

Entrades