Trobada Vicente Merlo

Bon dia a tothom.
Acabo de veure la gravació del club de lectura del passat 15 de maig. Aquest tema m’apassiona però per circumstàncies no hi vaig poder assitir.
Primer de tot, dir que el testimoni de la Montse em va impressionar i al mateix temps em va transmetre una pau immensa malgrat el dolor. Montse, t’abraço fort.

Crec que he comentat en alguna trobada que sóc voluntària d’acompanyament a final de vida i trobo apassionant i vital tot el que hi ha al voltant de la mort i el dol. Coincideixo en la importància de parlar-ne obertament i amb naturalitat i agraeixo moltíssim espais com aquest on poder-ho fer sense prejudicis ni judicis de cap mena.
La meva experiència com a voluntària, que no és massa de moment, em fa tenir molt present la realitat de la mort propera, el fet de poder-se preparar d’alguna manera, de no tenir-li por, i això em va empènyer a obrir un perfil a Instagram per compartir llibres, pel·lícules, reflexions… en definitiva, posar el meu granet de sorra per a que se’n parli, per a apropar-nos a quelcom inevitable per a qualsevol persona com és la mort pròpia i dels que ens envolten. Com a voluntària no hi sóc en el moment que les persones moren físicament però sí que hi vaig ser, farà just 7 anys aquest divendres, agafant la mà al meu pare quan va deixar de respirar. No el vaig sentir a ell ni vaig veure res però sí que em va omplir de pau ser-hi.
Moltes gràcies Gaspar i al Vicente Merlo i a tots i totes les companyes.
Una abraçada gran.
Mar Ruiz