Mes de novembre a La Comunitat

Estimats Gaspar Hernández i Comunitat de l’Art de Viure,
Ja m’han operat, i us puc dir amb una enorme alegria que l’operació ha estat un èxit! Tot ha sortit molt bé i ara estic a la clínica recuperant-me, amb medicació, calma i molta pau.
Durant tot el procés he sentit una energia molt poderosa i amorosa, i l’Ho’oponopono m’ha ajudat immensament. Vaig notar clarament l’energia de totes les vostres pregàries, intencions i bones vibracions. Gràcies de tot cor a la Mari Carmen per la seva pràctica, i a cadascun de vosaltres per les paraules i missatges tan bonics que m’heu fet arribar.
Quan ens tornem a veure, m’agradaria molt que el Gaspar em donés uns minuts per compartir una experiència molt especial que vaig viure al moment d’ entrar al quirófan. Va ser una vivència impressionant i profunda, i crec que pot ser bonic compartir-la amb vosaltres.He après molt sobre la por, el dolor i el deixar- me anar…he pogut practicar moltes de les meditacions, visualitzacions i pràctiques que he après amb en Gaspar i col.laboradores/ ors.
Només puc dir gràcies, gràcies, gràcies. Em sento eternament agraïda a aquesta comunitat, al Gaspar —a qui aprecio i estimo profundament— i a tots vosaltres, companys i companyes de camí.
Ens trobem dimecres 12 on serà un plaer escoltar a l’ Enrique Lozano…Estel

Bon dia, Estel!
Quina alegria poder llegir tot això!
La veritat és que t’he tingut molt present, que el passat 31 d’octubre a primera hora del matí vaig fer la meva pràctica d’Ho’ponopono pensant amb tu, i que al llarg de tots aquests dies, malgrat no saber com havia anat la intervenció, sentia que havies d’estar bé.
Serà un goig, doncs, poder-nos retrobar i escoltar-te avui de nou.
Una abraçada,
Queralt

Bon dia estimat Gaspar i comunitat:

Com que el proper dimecres 26 no podré assistir presencialment a la trobada,després de llegir el llibre de Alba Cardalda,he escrit la meva opinió i també algunes preguntes.Per si hi ha temps i les pots fer arribar a l’ autora:

Des del meu punt de vista, “Com engegar a la merda de manera educada” és un llibre que aconsegueix combinar un to fresc i accessible amb missatges psicològics que considero fonamentals. Des de la perspectiva de la Psicologia m’ha semblat una obra útil perquè aborda, amb naturalitat i sense tecnicismes innecessaris, temes tan bàsics i alhora tan difícils com la gestió dels límits, l’assertivitat i la responsabilitat emocional.
Crec que està ben escrit en el sentit que és clar, directe i coherent amb allò que vol transmetre.
Des del punt de vista psicològic, crec que és un bon llibre perquè dona eines senzilles i reals per reflexionar sobre la pròpia manera de comunicar-nos i sobre com acostumem a diluir la nostra identitat quan intentem agradar massa.
No substitueix un procés terapèutic, evidentment, però sí que pot ser un bon punt de partida per prendre consciència de patrons que limiten el benestar personal.
En resum, considero que és una lectura valuosa, especialment per a persones que necessiten legitimar el dret a posar límits sense sentir que estan fallant a ningú. I això, pedagògicament i emocionalment, ja té molt mèrit.

Preguntes que voldria fer – li:

1-Hi va haver algun moment vital en què vas descobrir que “ser educada” i “ser bona persona” no són sempre el mateix?

2-Quina és la creença o automatismes socials que creus que ens fan més mal quan intentem ser agradables a tothom?

3-Creus que hi ha persones que utilitzen la “bona educació” com una forma subtil de manipulació? Com ho identifiques?

4-Quin és l’error més perillós que comet algú que intenta posar límits quan ho fa tard o massa tard?
Moltes gràcies!🙌