Si tingués llibreta d’agraïment ahir hi hagués escrit. Agraïda pel relat de la Cristina, agraïda per posar veu a les experiències sentides de les que ens costa parlar. Sobrevingudes en moments difícils, escapant tota lògica. Ni àngels ni esperits. Si trascendents. A les veus interiors, potser podriem dir-ne somnis lúcids? A les sensacions internes que ens dieun amb una claredat punyent els passos a seguir per retrobar-nos a nosaltres mateixos. La força de l’experiència viscuda en propia pell. Serena i veraç. Ens cal el beneplàcit del paradigma científic? Ho releguem a qüestió de fe?
Una abraçada