[Marta Oriola-Folch]

Hola!

M’he comprat una llibreta ben bonica i he començat a posar en pràctica la proposta d’escriure cada dia algun agraïment i m’està agradant! 😊

Efectivament és una molt bona manera d’”enfocar-se en allò positiu” i com deia el Gaspar, indirectament et situa en el dia a dia en un mode més d’agraïment cap a tot allò que t’arriba. Interessant, perquè no sé perquè, sembla que ens és molt més fàcil focalitzar-nos en els entrebancs, deixant de veure les coses bones que tenim, que sovint son moltes…

Algú més s’hi ha posat?

Jo miraré de seguir-ho practicant!
Merci pel suggeriment!!
Marta

Ps. Els dimecres a les 19h no em podré connectar però us seguiré en diferit!

[Gaspar Hernández]

Marta, moltes gràcies per compartir la teva experiència. Celebro que et sigui útil; molt bona idea això de la llibreta. Ho comentaré, tot plegat, el proper dimecres (o quan tu puguis veure la propera sessió de Zoom).
Una abraçada, i GRÀCIES:)

[Montse Juanola Pellicer]

Hola!
jo vaig començar una llibreta també el primer dia de l’any i allà hi escric les meditacions que faig i sobretot com em sento després. Una pàgina màxim cada dia, encara que de vegades amb 5 ratlles en faig prou per assaborir i reflexionar el que he experimentat. M’agrada molt fer-ho a primera hora del matí.
Des de la primera trobada de l’art de viure hi afegeixo, a la nit, els agraïments i així em sembla que tanco el dia.

[Montse Fortuny Obiols]

Si tingués llibreta d’agraïment ahir hi hagués escrit. Agraïda pel relat de la Cristina, agraïda per posar veu a les experiències sentides de les que ens costa parlar. Sobrevingudes en moments difícils, escapant tota lògica. Ni àngels ni esperits. Si trascendents. A les veus interiors, potser podriem dir-ne somnis lúcids? A les sensacions internes que ens dieun amb una claredat punyent els passos a seguir per retrobar-nos a nosaltres mateixos. La força de l’experiència viscuda en propia pell. Serena i veraç. Ens cal el beneplàcit del paradigma científic? Ho releguem a qüestió de fe?
Una abraçada

[Gaspar Hernández]

Moltes gràcies Montse, el meu agraïment també a tu, per la teva aportació.
Una abraçada!

[Teresa Riera Santaliestra]

Bona tarda a tothom, sóc la Teresa i he començat aquest més a formar part de la comunitat. Estic molt contenta de veure quàntes coses podré aprendre perquè fins ara, tant les experiències vitals compartides, com les lectures que he anant fent d’aqui i d’allà són molt enriquidores. Marta, jo també he començat una llibreta bonica d’agraïments, i certament he descobert coses en el dia a dia, que passaven desapercebudes i que donen alegria i bellesa al present. Curiós com canviar el nostre estat d’ànim en funció de on enfoquem la nostra mirada. És un nou moment de lucidesa, o consciencia, no sé! Disculpeu sino faig servir el vocabulari més adient, però no fa molt que he començat en aquest món de la meditació,
Espero compartir amb vosaltres el proper retir del setembre Moltes gràcies per aquesta oportunitat/eina d’aprenentatge i creixement tan valiosa

[Gaspar Hernández]

Teresa, celebro que els continguts de la Comunitat et siguin útils!
I também que ens veiem el proper setembro, al Retir.
Una abraçada ben forta, i gràcies a tu!

[Ana Sesma Nuez]

Para mi -y esto es “personal e intransferible”-, ni relegar al paradigma científico hipermaterialista que obvia aspectos que no se ven/tocan/huelen/miden (dónde quedan entonces el amor incondicional, por ejemplo, o la amistad… y tantas cosas inmesurables); ni hacer de ello un acto de fe dogmático.
Siento que hay vivencias profundas, puramente experienciales (lo que las hace algo así como “anti-dogma”), que “ya saben”, que se presentan como certezas absolutas y contundentes en algún nivel de nuestro ser y que no necesitan ser avaladas por nada externo.
A esta reflexión-sensación me llevan tus dos preguntas -creo que retóricas-.

Gracias por esta oportunidad tan valiosa de poder intercambiar pareceres sobre temas… importantes.

[Autor]

Entrades