Per mi, el que m’està permetent sentir aquest agraïment és quan aconsegueixo desidentificar-me de qui, què i com, extraient-ne el coneixement que portava implícit (no visible) l’experiència viscuda. Ja no em cal relatar els fets concrets, les persones, les situacions, els fets deixen de ser rellevants.
Ja no em cal recòrrer a allò concret. Superar la dimensió objectal, la subjetiva per passar a la transcendent. D’allò concret a allò abstracte. De la dualitat a la totalitat. De la indiferenciació fusional de quan naixem, a reconèixer la subjectivitat, a diferenciar-nos de l’altre i de l’objecte, aprendre a reconèixer l’alteritat. Per reconèixer finalment que som part d’un tot.
Així son els nostres processos d’aprenentatge.
Escric desde la platja, veient el vaivé de les onades. Som com una onada, de la sorra al mar. Essent la mar i l’onada a la vegada.
Una estatua de sal que es dissol i amplia la seva vivència en el tot… i retorna al Ser.
Gràcies per aquest espai de reflexió. Per mi és un regal.