[Ana Sesma Nuez]

Con respecto al tema de estos últimos encuentros: personas/relaciones tóxicas (me quedo con lo segundo: todos tenemos la potencial capacidad de ser tóxicos… y de todo lo contrario), me venía una frase que leí recientemente.
Decía algo así como: “Lo que realmente sana una experiencia no es el perdón, sino llegar al agradecimiento”.
En la línea de lo que Xavi explicó y Josep escribía con respecto a algún jefe de su trabajo. Llegar a agradecer una experiencia es transmutarla.
Utilizar toda experiencia como maestra y entrenadora de vida.

Feliz de poder seguir aprendiendo con todos vosotros.
Gracias por hacerlo posible.

• Aquest tema ha estat modificat fa 1 any, 5 mesos per Ana Sesma Nuez.

[Montse Fortuny Obiols]

Per mi, el que m’està permetent sentir aquest agraïment és quan aconsegueixo desidentificar-me de qui, què i com, extraient-ne el coneixement que portava implícit (no visible) l’experiència viscuda. Ja no em cal relatar els fets concrets, les persones, les situacions, els fets deixen de ser rellevants.

Ja no em cal recòrrer a allò concret. Superar la dimensió objectal, la subjetiva per passar a la transcendent. D’allò concret a allò abstracte. De la dualitat a la totalitat. De la indiferenciació fusional de quan naixem, a reconèixer la subjectivitat, a diferenciar-nos de l’altre i de l’objecte, aprendre a reconèixer l’alteritat. Per reconèixer finalment que som part d’un tot.

Així son els nostres processos d’aprenentatge.

Escric desde la platja, veient el vaivé de les onades. Som com una onada, de la sorra al mar. Essent la mar i l’onada a la vegada.

Una estatua de sal que es dissol i amplia la seva vivència en el tot… i retorna al Ser.

Gràcies per aquest espai de reflexió. Per mi és un regal.

[Ana Sesma Nuez]

¡Qué bonito eso que dices, Montse!
Así es para mi también. Así lo siento. A esto: “els fets deixen de ser rellevants” me refería el otro día al decir que con el tiempo y el trabajo personal se pueden dejar las experiencias a un nivel “anecdótico”: hay otra cosa que ha resultado mucho más importante, el aprendizaje, la maduración, la transmutación del dolor en fortaleza, la simbiosis en autenticidad…
También un enorme regalo este espacio.
Gracias.

[Gaspar Hernández]

Moltes gràcies, Ana i Montse! Les vostres reflexions tenen molt de valor, per a mi, i, espero i desitjo, per a tothom.
Una forta abraçada, i ens veiem dimecres vinent, dia 6 de juliol, parlant sobre el fet de “dir Sí a la vida”

[Beatriz Cañones]

Montse,

Desitjo que hagis gaudit la màgia de l’amanecer a la platja, un dia clar, sense núvols. Droga pura sense químics, crea addicció.

Vaig tornar un amanecer a la platja i encara que el dia era clar, des de dins del mar s’havien condensat uns núvols negres prop la costa, creant un mur a la visió de l’horitzó que varen dificultar l’escalfor i lluminositat del sol.

Els que no tenim experiència de mar enllà, aquell moment ens va fer veure que potser el mar a altamar.

Hi haurà més matinades per gaudir. Tants anys tocant el mar, des de Barcelona, sense gaudir aquesta inolvidable experiència.

Quantes més coses per descobrir! Aquest espai meravellós, es una gran oportunitat feta realitat. Moltes gràcies per la vostra apreciada presència.

Una abraçada,

Beatriz

[Autor]

Entrades