Bona tarda,
Estic acabant el llibre d’en Joan Garriga: Decir sí a la vida, que trobo molt interessant. De fet ho he de rellegir per interioritzar millor les seves paraules perquè suposen un aprenentatge important. No puc ser-hi a les trobades zoom per tema laboral i m’hagués agradat preguntar en Joan si no utilitzem, a vegades el patiment com una mena de protecció davant el dolor,com una manera de “assajar” fortalesa per si ens arriba un fet molt traumàtic capaç d’enfonsar-nos la vida ens trobi més preparats per assumir-ho Segurament no ho estic explicant perfectament,ho sento. I sé que no té molt de sentit perquè aquest patiment “alarma” no ens estalviarà pas el dolor profund. Segurament és això: Una por terrible al dolor, o a creure que no serem capaços d’afrontar fets traumàtics. Ho he volgut compartir amb tots/es vosaltres per si algú vol donar-me la seva opinió.
Aquest llibre m’està fent reflexionar molt sobre el patiment i el dolor i la importància de la nostra actitud a la vida. Moltes gràcies Joan Garriga!!
També he llegit el dels Ulls del germà etern que m’ha semblat una joia d’humilitat,una lliçò d’empatia i de humanitat.
Moltes gràcies a aquesta comunitat per tantes coses bones. De debó.