#2037

Hola comunitat,
ahir vaig puguer gaudir de la xerrada sobre la ràbia, i vaig aprendre coses molt interessants.
Em va fer recordar situacions viscudes amb el meu fill quan era més petit (ara, gairebé té 13 anys).
És molt sensible i li costa molt expressar verbalment com se sent, és inquiet , molt curiós.
Recordo que quan era més petit (uns 5 anys), quan tenia un episodi de ràbia continguda i veia que necessitava treure-la, abans que fés mal a algú o a ell mateix, li recomanava pegar al coixí.Desprès de fer-ho, es quedava esgotat però no en parlava.Quan estava més calmat, mirava de parlar-hi per saber l’origen d’aquell enfado tan fort,que posés nom a com se sentia i com millorar-ho, però no me’n sortia.
Un altre dia, ja quan tenia 11 anys,i desprès de molt temps sense repetir situacions com aquella, el vaig veure molt i molt enrabiat. Mirava al terra, bufant pel nas, respiració ràpida, en silenci.Se’m va acudir mirar-lo als ulls,dir-li que l’estimava i el volia ajudar, i el vaig abraçar fins calmar la respiració. Es va adormir una estona i a l’endemà en vam parlar una mica.
M’agradaria traslladar una pregunta a Lara:
No sé si hagués pogut fer alguna cosa més o si es torna a presentar, què podríem fer per millorar a expressar emocions contingudes.

Gràcies