La manca de respecte com a forma d’autodeterminació, deia ahir en Sebastià Alzamora. Un relat conscient on el protagonista relata l’exterior i l’interior d’una realitat, un contex i una vivència. Lineal. En el present.
Estar present per poder gestionar les emocions, dèia la Paula Folch. Autoconeixement, què és meu i què és de l’altre. Tallar la circularitat i el contagi social, on perdem el fil, per evitar malestar i conflictes que no ens pertanyen i que ens perturben la pau interior.
Sóc concient que llegir el llibre “Ràbia” em perturba, llegir-lo genera dins meu un malestar. Em genera rebuig el relat social, el context. Per contra, el relat al voltant de na Taylor m’atrau, m’emociona i em duu tendresa. Mobilitzen emocions i aquestes emocions ens mobilitzen a nosaltres per prendre acció. És un llibre si no m’agrada el tanco.
En sóc responsable d’aquesta ràbia que l’altre aboca? En puc respondre? Si em faig meva la seva emoció per contagi (o excés d’empatia) em veig potser obligada a prendre acció, cap a dins generant culpa, ràbia, tristesa, emocions paràsites. O la projecto cap a fora… generant un cercle viciós omb accions totalnent imprevisibles, inconscients i erràtiques desconnectades de la font primaria d’aquesta emoció legítima. Generant confusió i maleatar totalment innecessari i improductiu.
Ser concient. Que no em calgui faltar el respecte a ningú per saber qui sóc.
Gràcies per aquest espai i propostes de reflexió que ens acompanyen durant uns dies permetent aprofundir-hi i aprendre en companyia.
Una abraçada!