No sóc mestra ni docent. Sóc, entre d’altres coses, mare, de dos fills. No estic sola en la seva educació. Tinc clar que la familia és el sistema bàsic, primer. No delego la responsabilitat a l’escola. Però escullo l’escola on els porto.
Els continguts, les matèries com “les mates” són una cosa i això SÍ que ho delego en l’escola! El COM i el QUI, per mi és el que és important, la relació, els valors… això no ho delego, és cosa de tots, i sóc concient del gran pes que tenen l’educació i els docents aquí. Els nens passen una gran part del dia a l’escola.
“Ser” és una vivència que és transmet en tot allò que fem i té molt més pes que allò que diem.
A tots ens sembla que nedem contracorrent quan volem viure conscients en una societat alienada. Em tranquilitza pensar que per poc que faci ja és molt. Cadascú posem el nostre granet de sorra. Admiro la feina dels mestres i dels docents i comparteixo amb tu, Núria, que la responsabilitat és de tots.