Bones
Estreno aquest espai, moltes gràcies per la vostra presència.
No he estat a la meditació, però us vull compartir una experiencia.
Vaig aprendre a meditar amb Lanza del Vasto Shantidas. Ho he fet servir quan les emocions no em permetien llibertat de pensament, i quan patia tres dies seguits d’insomni, per descansar.
Un día, quan vaig acabar la habitual meditació de vint minuts diària per descansar d’un cansament extrem, (acostumo a fer-ho al llit estirada, per malaltia d’esquena) em vaig quedar molt sorpresa. No m’havia pas adormit, cap pensament, havien passat dues hores, mirava el rellotge, ràdio, televisió, i vaig adonar-me, que encara que m’havia aixecat incrèdula, hi havia coherència en el temps que havia passat. Potser quan tenia insomni la durada de la meditació era tan llarga com aquella tarda, i simplement, ara m’adonava.
Amb posterioritat a aquest episodi desconcertant, vaig sentir parlar del shamadi, la porta sense porta, i es que el passat, present i futur, estaven fossos, una serenor que durava dies.
Molta gent tracta de fer pràctiques per aconseguir el que va esdevenir per maduresa, des del cansament més extrem. Era això el shamadi?
El cansament és una eina interessant, intensa per aconseguir canvis, per desfer corasses en teràpia.
Gràcies per compartir, em resulta molt interessant les vostres aportacions.
Una abraçada,
Beatriz