Qui sóc jo?
Les llastimoses experiències de vida, en que m’he trobat, des d’una posició d’autenticitat, m’adono, al cap de molts anys, arran com em tractan persones properes estimades, que em creo relats de realitat que només existeixen en la meva ment, que pels altres, el que es manifesta, és una altra realitat; adonar-me em deixa en desconcert. M’adono que el que visc es pura il.lusio, Maià.
Compartint experiències, no sóc pas la única que sent aquesta decepció.
Quan aprofundeixo en el pensament budista, la pròpia percepció de la realitat s’apropa als coneixements que em transmeten.
Em qüestiono si el cor resta anestesiat, si sento amb la mateixa intensitat que abans de descobrir que em creo la meva pròpia i única experiència, la meva realitat.
I si és així, cal, pel meu propi interès, aprendre a crear-la, des de la meva veritat, amb bellesa, i bondat?
Hi ha qui creu en la necessitat de l’ego per viure, encara que hi ha, en la percepció del jo, la negació de la unicitat de la realitat, que hi ha una interconnexió entre aquestes divisions de realitat que necessitem per a moure’ns.
Els que veuen les persones envoltades per un camp electromagnètic, (aura, per altres) hi ha continuïtat amb el que ens envolta.
Viure la vida com un teatre, com a personatges creats, es veure les cartes que jugues en el joc de la vida.
No en se si te sentit la meva reflexió compartida.
Una abraçada,