Aprendre a posicionar-me en una realitat cocreada i compartida, fins a cert punt. Cada cop més plural. Massa termes, paraules, conceptes, comstructes, models epistemològics, ontològics, paradigmes. Dissociats. Excloents. Complementaris. Cadascú parla des del seu model, desde l’Ego i en un intent de sobreviure a tanta incertesa, rebutja el diàleg creant separacions i conflictes on hi ha més en comú que divergències.
Recordo les paraules d’una persona de saviesa de vida, amb el cap enterbolit per un principi de demència, dir-me, sense recordar el meu mom, això és com la Torre Eiffel (no trobava les paraules en la seva ment) la Torre de Babel, tothom parla el mateix idioma però no s’entenen entre ells. Te raó, vaig pensar. D’un home que havia viscut present, sense fer soroll, acceptant la vida que li havia tocat viure. Recordo la seva presència serena i el seu rostre afable.
M’agradaria compartir un exercici que em va semblar molt enriquidor en una formació.
– escriu tres paraules que descriguon per tu una relació d’amor- afecte (jo vaig posar presència, cordialitat i senzillesa per posar un exemple)
– fes un dibuix que expressi aquella concepte, eñ que vulguis, mes realista o simbòlic. La teva representació.
– gravat un video i expressa cada concepte en moviment. Expresaa amb el cos. Porta-ho al cos.
Per mk va ser interessant adonar-me de la riquesa que aportava el dibuix i el moviment. Esdevenint una comprensió més profunda. Sent més concient de la limitació i pobresa del llenguatge.
Les paraules ens eïllem fins i tot de noslatres mateixos
Una abraçada