El passat dijous 25 d’agost vaig escoltar un programa que, en aquell moment vaig pensar que m’agradaria poder compartir amb tots vosaltres, però encara no ho havia fet. Dimecres passat, després de la intervenció de la Núria Medrano on posava de manifest la importància de la música com a eina per assolir o transitar per diferents nivells i estats de consciència, em va ressonar de nou aquell programa alhora que vaig sentir dins meu l’impuls de poder-vos-el apropar. Provo, doncs, de posar fil a l’agulla!
El dijous 25 d’agost era l’endemà del dimecres 24, dia que ens vàrem connectar els integrants de la comunitat de l’Art de viure juntament amb en Sebastià Alzamora per tal de compartir el seu llibre “Ràbia”. Aquell dia, com tots els que van formar aquella quarta setmana d’agost, deixava els meus fills molt d’hora a un petit poblet del Moianès on hi passaven tot el dia formant part d’una orquestra que cada estiu es reuneix durant una setmana per muntar el repertori dels concerts que ofereixen a l’acabar aquella setmana. Aquell dia, com tots els que van formar aquella quarta setmana d’agost, jo tornava cap a casa sentint una plàcida joia interna al veure com aquests fills anhelen aquestes vivències malgrat la seva jovenesa, al mateix temps que gaudint del paratge que ens acompanya per aquestes terres, i percebent una lluïssor especial al dia a l’estar encara immersa en el record de la tarda viscuda el dia abans amb tots vosaltres. I aquell dia, com tots els dies d’aquella setmana, feia el trajecte de tornada cap a casa tot escoltant Catalunya Música. En aquell moment d’aquell 25 d’agost sonava “El violí vermell” (un programa setmanal de música de cinema que s’emet per Catalunya Música), i es va comentar la pel•lícula “Copying Beethoven”. Xavier Cazeneuve, el presentador d’aquest programa, l’introduïa tot dient que amb aquell programa es parlaria de què és la música, del que significa fer música i, per tant, art, i de com la música ens ha d’apropar a la comprensió del món que ens envolta. Jo us he de confessar que em van meravellar alguns fragments per la reflexió que suggerien més enllà del que pot suposar el fet més artístic o musical pròpiament dit, i per veure com de la mà del que ha semblat ser una persona aspra o difícilment accessible (tal i com habitualment s’ha “dibuixat” el personatge i figura de Ludwig van Beethoven), s’accedia a conceptes com l’ànima, l’agraïment, la transcendència del fet musical i com aquest et pot apropar a “Déu” (o a un ser suprem, a aquell estat més elevat de la consciència que comentàvem amb Miguel Iribarren).
Si us sembla bé, doncs, provo de compartir-vos l’enllaç d’aquest programa per si el voleu escoltar sencer (la qual cosa recomano!).
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-violi-vermell/la-musica-classica-al-cinema-copying-beethoven/audio/1111402/
Tot i així, goso anotar uns minutatges concrets d’alguns dels moments que m’han fet connectar de manera més especial amb el que hem anat compartint a través de la comunitat de l’Art de viure:
• Del minut 4’40 al 6’40 (l’ànima)
• Del 8’27 al 9’45 (vivència de la veïna)
• Del 10 a l’11’40 (allò que el fa ser i sentir músic, la música com a llenguatge de Déu)
• Del 26 al 29’35 (desafiar la noció de la bellesa, comprensió-experiència, trobar el silenci de l’interior per poder sentir el cant de l’ànima)
• Del 39’23 al 39’40 (incomprensió)
• Del 39’50 al 43’45 (agraïment, comprensió i equilibri com a estat últim del coneixement)
Salut i una forta abraçada per tots i totes,
Queralt