[Susanna Marín Royo]

Gràcies per la sessió d’avui, molt enriquidora, com sempre. N’he pres uns quants apunts que a partir de “ja” em deixo incorporats, en destacaré tres: 1 – mirar directament les emocions i els pensaments, sense fugir; 2 – filtrar la informació i elegir un camí; 3 – anar al cor, en paraules de Miguel Iribarren “remítete al corazón”.
D’altra banda, em sent molt identificada amb el que han dit Queralt i Núria, sóc també mestra de música a l’escola. En els centres educatius tenim un gran un repte per afrontar, a nivell de “consciència”, tant individualment com grupal.
Ahh, m’hagués encantat apuntar-me al retir d’aquest octubre, no podrà ser però faré el possible per participar del següent retir.
Una abraçada

[Montse Fortuny Obiols]

Un cop més hi posaré la meva veu. Si hem d’escoltar a la vida qui millor per ensenyar-ne que les mestres de música que sou l’ànima de l’escola. Un rol poc reconegut certament per l’escola i per les families. M’imagino que també poc reconegut a nivell institucional. Amb la manca de suport i sensació d’estar sol. Amb la consciència de la rellevancia de la música per el desenvolupament dels infants, nens, adolescents…
Escoltar a la vida m’ha portat a obrir-me a conèixer aquest camp. El ioga em va portar al cant de mantres i a adonat-me de com es d’important el treballar amb la veu. Com aquesta es una font de sanació. Em ressona aquí el llibre d’en Gaspar “El silenci” Bon punt de ñartida per aprofundir-hi.

Per desenvolupar i explorar aquest camp m’he apuntat a dues formacions. Una de cant de mantres i una altra més llarga de Musicoterapia de la Veu, a vozintegral.es per si a algú li ressona.

Treballar l’escolta i la veu per fluir amb la vida.

Serà molt interessant aprofundir-hi en la comunitat.

Una abraçada i moltes gràcies a les mestres per la vostra feina i dedicació malgrat les dificultats 💜

[Susanna Marín Royo]

Boniques paraules! Moltes gràcies

[Queralt Comellas Rovira]

El passat dijous 25 d’agost vaig escoltar un programa que, en aquell moment vaig pensar que m’agradaria poder compartir amb tots vosaltres, però encara no ho havia fet. Dimecres passat, després de la intervenció de la Núria Medrano on posava de manifest la importància de la música com a eina per assolir o transitar per diferents nivells i estats de consciència, em va ressonar de nou aquell programa alhora que vaig sentir dins meu l’impuls de poder-vos-el apropar. Provo, doncs, de posar fil a l’agulla!

El dijous 25 d’agost era l’endemà del dimecres 24, dia que ens vàrem connectar els integrants de la comunitat de l’Art de viure juntament amb en Sebastià Alzamora per tal de compartir el seu llibre “Ràbia”. Aquell dia, com tots els que van formar aquella quarta setmana d’agost, deixava els meus fills molt d’hora a un petit poblet del Moianès on hi passaven tot el dia formant part d’una orquestra que cada estiu es reuneix durant una setmana per muntar el repertori dels concerts que ofereixen a l’acabar aquella setmana. Aquell dia, com tots els que van formar aquella quarta setmana d’agost, jo tornava cap a casa sentint una plàcida joia interna al veure com aquests fills anhelen aquestes vivències malgrat la seva jovenesa, al mateix temps que gaudint del paratge que ens acompanya per aquestes terres, i percebent una lluïssor especial al dia a l’estar encara immersa en el record de la tarda viscuda el dia abans amb tots vosaltres. I aquell dia, com tots els dies d’aquella setmana, feia el trajecte de tornada cap a casa tot escoltant Catalunya Música. En aquell moment d’aquell 25 d’agost sonava “El violí vermell” (un programa setmanal de música de cinema que s’emet per Catalunya Música), i es va comentar la pel•lícula “Copying Beethoven”. Xavier Cazeneuve, el presentador d’aquest programa, l’introduïa tot dient que amb aquell programa es parlaria de què és la música, del que significa fer música i, per tant, art, i de com la música ens ha d’apropar a la comprensió del món que ens envolta. Jo us he de confessar que em van meravellar alguns fragments per la reflexió que suggerien més enllà del que pot suposar el fet més artístic o musical pròpiament dit, i per veure com de la mà del que ha semblat ser una persona aspra o difícilment accessible (tal i com habitualment s’ha “dibuixat” el personatge i figura de Ludwig van Beethoven), s’accedia a conceptes com l’ànima, l’agraïment, la transcendència del fet musical i com aquest et pot apropar a “Déu” (o a un ser suprem, a aquell estat més elevat de la consciència que comentàvem amb Miguel Iribarren).

Si us sembla bé, doncs, provo de compartir-vos l’enllaç d’aquest programa per si el voleu escoltar sencer (la qual cosa recomano!).
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-violi-vermell/la-musica-classica-al-cinema-copying-beethoven/audio/1111402/

Tot i així, goso anotar uns minutatges concrets d’alguns dels moments que m’han fet connectar de manera més especial amb el que hem anat compartint a través de la comunitat de l’Art de viure:
• Del minut 4’40 al 6’40 (l’ànima)
• Del 8’27 al 9’45 (vivència de la veïna)
• Del 10 a l’11’40 (allò que el fa ser i sentir músic, la música com a llenguatge de Déu)
• Del 26 al 29’35 (desafiar la noció de la bellesa, comprensió-experiència, trobar el silenci de l’interior per poder sentir el cant de l’ànima)
• Del 39’23 al 39’40 (incomprensió)
• Del 39’50 al 43’45 (agraïment, comprensió i equilibri com a estat últim del coneixement)

Salut i una forta abraçada per tots i totes,
Queralt

[Autor]

Entrades