La vida és tan fràgil…
Així és com comença una de les últimes cançons que va escriure Txarango, que forma part del que va ser el seu darrer disc (“De vent i ales”), i que havia escoltat innombrables vegades, sovint acompanyant algun dels moltíssims trajectes que faig cada dia en cotxe.
Fins fa pocs dies m’imagino que tan sols l’havia “escoltat”, mentre el meu cap anava enfilant i cabdellant un pensament darrere l’altre; fins fa pocs dies m’imagino que tan sols n’havia guardat la boniquesa del que desprèn la seva música; fins fa pocs dies no era conscient del que realment guardaven les seves paraules… Va ser en un dels trajectes que vaig fer la setmana passada, i després d’un grapat de setmanes de no escoltar aquest disc que, tot just arrencar aquesta cançó, “Les coses senzilles”, se’m va fer intensament present el doctor Manel Sans i tot el que ens va oferir la setmana anterior en el que va ser la nostra darrera connexió. Pell de gallina, la sensació que el temps s’atura malgrat percebre el constant moviment del cotxe que tenia sota el control de la meva persona, el buit a les orelles però una gran obertura a la cançó que estava sentint, el meu fill petit demanant-me: “Mare, què vol dir recorrent el camí, comprenent el mandala?” (que es canta tot just a l’inici d’aquesta cançó). Vaig pensar que era talment com si Txarango hagués escrit aquella cançó després d’haver escoltat el Dr. Sans…! Un cop acabada, vaig tenir claríssim que la compartiria amb tots i totes vosaltres:
La vida és tan fràgil,
És tan fràgil estar aquí
Recorrent el camí,
Comprenent el mandala…
T’ho posaré fàcil;
Sé que demà no estarem vius.
No estarem vius.
Tu i jo serem uns altres.
I reptes, llocs i gent
Seran només pols en el temps.
Som de vent i ales.
Som de vent i ales.
Provant de viure lent
Anem cuidant d’aquest present.
D’aquest present.
He vist la mort vetllar el meu llit
I sé que serà bonic deixar aquest cos a terra.
Perquè ressoni a l’infinit, he fet
Aquesta cançó per no guanyar cap guerra.
Tenim el cor rebel.
La vida és tan fràgil,
És tan fràgil estar aquí
Recorrent el camí,
Agraint cada passa…
T’ho posaré fàcil;
Sé que demà no estarem vius.
No estarem vius.
Tu i jo serem uns altres.
I reptes, llocs i gent
Seran només pols en el temps.
Som de vent i ales.
Som de vent i ales.
Provant de viure lent
Anem cuidant d’aquest present.
D’aquest present.
He vist la mort vetllar el meu llit
I sé que serà bonic deixar aquest cos a terra.
Perquè ressoni a l’infinit, he fet
Aquesta cançó per no guanyar cap guerra.
Tenim el cor rebel.
Tan difícil dir-nos les coses senzilles…
Tan difícil fer-nos més fàcil la vida…
Tu ja ho saps; a vegades no trobo el camí
I al final d’aquest laberint només hi ha…
Només hi ha un t’estimo.
Salut i a reveure!
