Arrel de la meditació sobre el perdó. Em van ensenyar que havia de perdonar, que havia de comprendre a l’altre. Això molts cops em va obligar a acceptar situacions inadmisibles, a no protegir-me de persones que em podien fer mal. Perdonar i oblidar. De manera que seguia estant exposada. No em van ensenyar que juntament amb el perdó era necessari potser apartar-se, protegir-se i posar distància de qui em fes mal.
Sempre havia dit que no era rencorosa, fins fa ben poc. Crec que ja no ho puc dir, perquè hi ha coses que no es poden oblidar i crec també que és més humil acceptar que no sempre es pot perdonar. Hi ha situacions que fan molt de mal, que són d’una crueldat innecessaria totalment. I és important respectar els propis límits i dir, com proposes al final de la meditació, que no estic preparada per perdonar i que em perdono per no fer-ho.
Gràcies per aquesta meditació.
Una forta abraçada!