- Aquest tema té 6 respostes, 4 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el fa 6 dies, 10 hores per
.
-
Entrades
-
Aquest mes a la Comunitat L’art de viure, el perdó, i l’alta sensibilitat.
D’una banda el proper dia 10 de maig, a les 19.00 -com sempre, a través de Zoom- conversarem amb Bernard Rouch. Sobre el perdó, i fer les paus amb el passat, però també sobre els cossos i energies subtils.
Bernard Rouch és físic i enginyer, i ha desenvolupat una gran sensibilitat en relació al funcionament energètic del cos humà. Fa més de trenta anys que imparteix els seus ensenyaments a França, Canadà, Itàlia, i a casa nostra.I el dia 24, també a les 19.00, al Club de Lectura, tot sobre l’Alta Sensibilitat. Conversarem amb la psicòloga Anna Romeu, a partir del seu llibre “Soc sensible” (Rosa dels Vents). Li podreu fer tota mena de preguntes i consultes sobre la vostra alta sensibilitat (en cas que sigueu PAS).
La meditació d’aquest mes, que ja està penjada, és sobre el perdó.Acabo d’escoltar la presentàcio d’aquest mes i em sembla una proposta molt interessant. Ja tinc ganes d’escoltar en Bernard Rouch, m’ha fet pensar en el tema de les constel·lacions familiars. Aquest cap de setmana vaig anar a un taller per participar, el tercer al que he anat, el primer fa un mes, de moment no he constel·lat. Tot i així, em va ajudar a comprendre aquest camp de forces i d’informació on podem accedir i d’on ens pot arribar informació d’altres persones. Ja fa un tems vaig preguntar pel tema dels Registres Akashics i en el fons imagino que es semblant. Sigui com sigui, al fer-ho en grup i adonar-te que es comapartida la informació i té un sentit em treu de dubtes.
I crec que té una gran relació amb ser persones altament sensibles. Amb un dintell de percepció diferent a la resta de persones falten recursos per poder-ho gestionar.
Jo no se si sóc persona altament sensible o no, bé, en tinc ela trets caracaterístics però les “etiquetes” em piquen i em molesten 😉.
Abraçades i ganes de les trobades! 😘😘
Arrel de la meditació sobre el perdó. Em van ensenyar que havia de perdonar, que havia de comprendre a l’altre. Això molts cops em va obligar a acceptar situacions inadmisibles, a no protegir-me de persones que em podien fer mal. Perdonar i oblidar. De manera que seguia estant exposada. No em van ensenyar que juntament amb el perdó era necessari potser apartar-se, protegir-se i posar distància de qui em fes mal.
Sempre havia dit que no era rencorosa, fins fa ben poc. Crec que ja no ho puc dir, perquè hi ha coses que no es poden oblidar i crec també que és més humil acceptar que no sempre es pot perdonar. Hi ha situacions que fan molt de mal, que són d’una crueldat innecessaria totalment. I és important respectar els propis límits i dir, com proposes al final de la meditació, que no estic preparada per perdonar i que em perdono per no fer-ho.
Gràcies per aquesta meditació.
Una forta abraçada!
Quan era molt joveneta, el meu pare un dia em va dir (com a consell de vida) que procurés no haver de penedir-me mai de res. No sé si és per això, o per la meva manera de ser i de fer (que em desagrada molt el possible malentès, la discussió, el fet que algú pugui estar patint…), o moguda per les paraules de l’Assumpció Salat que m’ha fet descobrir els “entrenadors de la vida”, que se’m fa difícil haver de practicar el perdó, perquè ja no arribo a la situació d’haver de perdonar (i no penso, en absolut, que això sigui una sort o una virtut!). Quan em trobo davant d’una situació que m’ha pogut generar dolor (o enfadament, o…) sovint m’adono al cap de poc que no recordo part d’aquella situació. Llavors penso si és com un sistema de protecció del propi cos per evitar entrar en estats que em generin més patiment o em comportin haver d’arribar al perdó. Fins i tot davant de situacions que em va generar molt dolor i patiment, d’aquelles que semblen imperdonables, no he pogut guardar amb rancor. Sí que em trobo, però, que malgrat no senti el pes d’aquest dolor dins meu, hi ha moments o situacions de la vida que em generen una certa remor interna de malestar o de trencadissa perquè desvetllen aquests fets o situacions viscudes… Potser el gran aprenentatge que em convé és el de poder-me enfadar i haver de travessar el perdó?
Salut i una forta abraçada per tots!
La xerrada amb en Bernard em va fascinar, tant que uns dies despres vaig preguntar-me si ell no va crear una energia un estat hipnòtic.
Pel que fa al llibre soc Sensible, m’ha agradat molt, em reconec com a Pas i m’ha ajudat a entendre moltes vivències i situacions que evito (i em matxacava per fer-ho). Tic una mirada més amorosa cap aquest tret de personalitat.Una de les persones terapeutes que ens varen acompanyar al llarg de tot el Retir de l’Art de Viure, en una conversa que vàrem mantenir plegats, em va comentar: “Queralt, em sembla que reuneixes les característiques d’una persona PAS”. M’imagino que davant de la meva expressió de sorpresa em va convidar a investigar al respecte. (En aquells moments jo no sabia res del que aquelles lletres podien significar però, per altra banda, el ressò que em van produir no em va resultar estrany).
Al cap de poques setmanes, tot escoltant el podcast “Sensibilitat extrema” de l’Ofici de viure, em va semblar comprendre tot el que aquella persona em va pretendre fer entendre durant la nostra conversa al Retir. Al cap de pocs dies ja estava llegint “Soc sensible”, de l’Anna Romeu. No l’he acabat encara; necessito llegir-lo a petites glopades, per anar “comprenent” i interioritzant tot el que aquest m’ofereix (que és molt!). De moment, m’ha fet travessar moments de sorpresa, d’emoció, de dolor, de dubtes, però també de molta pau i comprensió. M’imagino que, més enllà d’aquesta comprensió, a partir d’ara em queda la immensa però apassionant tasca de reescriure’m i d’integrar noves eines per tal de poder continuar avançant. Un dels grans reptes/esculls que sento, però, és el com “expressar i arribar” a l’entorn més proper per tal que aquest també pugui “comprendre’ns” per com som.
I, per altra banda, m’ha apassionat poder capbussar-me amb la comprensió d’aquest tret de personalitat des de la mirada del meu ofici de mestra i m’ha fet plantejar com n’arriba a ser d’important de poder fer més sabedor a tot el col·lectiu d’educadors perquè, des de la plena consciència, puguem comprendre i acompanyar millor a tots els infants altament sensibles que tenim per totes les escoles (tan sols per percentatge, sabem que no n’hi ha cap que en pugui quedar exempta…).M’ha agradat molt la darrera trobada amb l’Anna Romeu. No he llegit el llibre, crec que estic saturada amb tanta informació, necessito temps per processar-la tota. Volia subratllar un dels primers comentaris que vau fer precisament perquè em va alleujar molt sentir-lo, el tret obsessiu, i la diferenciació que en vau fer. Aquesta necessitat de cercar respostes, la curiositat. Tot va lligat, la percepció subtil, la profunditat, la saturació dels sentits…
No ho sé si aquesta profunditat m’allunya de les persones encara que m’apropi més a mi mateixa.
M’agrada molt gaudir de moments de soledat i m’agrada molt relacionar-me. D’un extrem a l’altre en la recerca permanent d’un equilibri inestable que no aconsegueixo, entre aturar-me i estar continuament en moviment. Fins i tot astrològicament hi ha tensions i aquesta polaritat a la meva carta natal que en el fons és un reflex del que passa a la meva vida. I com més avanço més em sorprenc.
Em calen aquests espais de meditació que proposes, aturar-nos i permetre que s’assenti tot el moviment. Per seguir avançant després.
🙏🏻♥️💫
- Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.