#4642

Una de les persones terapeutes que ens varen acompanyar al llarg de tot el Retir de l’Art de Viure, en una conversa que vàrem mantenir plegats, em va comentar: “Queralt, em sembla que reuneixes les característiques d’una persona PAS”. M’imagino que davant de la meva expressió de sorpresa em va convidar a investigar al respecte. (En aquells moments jo no sabia res del que aquelles lletres podien significar però, per altra banda, el ressò que em van produir no em va resultar estrany).
Al cap de poques setmanes, tot escoltant el podcast “Sensibilitat extrema” de l’Ofici de viure, em va semblar comprendre tot el que aquella persona em va pretendre fer entendre durant la nostra conversa al Retir. Al cap de pocs dies ja estava llegint “Soc sensible”, de l’Anna Romeu. No l’he acabat encara; necessito llegir-lo a petites glopades, per anar “comprenent” i interioritzant tot el que aquest m’ofereix (que és molt!). De moment, m’ha fet travessar moments de sorpresa, d’emoció, de dolor, de dubtes, però també de molta pau i comprensió. M’imagino que, més enllà d’aquesta comprensió, a partir d’ara em queda la immensa però apassionant tasca de reescriure’m i d’integrar noves eines per tal de poder continuar avançant. Un dels grans reptes/esculls que sento, però, és el com “expressar i arribar” a l’entorn més proper per tal que aquest també pugui “comprendre’ns” per com som.
I, per altra banda, m’ha apassionat poder capbussar-me amb la comprensió d’aquest tret de personalitat des de la mirada del meu ofici de mestra i m’ha fet plantejar com n’arriba a ser d’important de poder fer més sabedor a tot el col·lectiu d’educadors perquè, des de la plena consciència, puguem comprendre i acompanyar millor a tots els infants altament sensibles que tenim per totes les escoles (tan sols per percentatge, sabem que no n’hi ha cap que en pugui quedar exempta…).