M’ha agradat molt la darrera trobada amb l’Anna Romeu. No he llegit el llibre, crec que estic saturada amb tanta informació, necessito temps per processar-la tota. Volia subratllar un dels primers comentaris que vau fer precisament perquè em va alleujar molt sentir-lo, el tret obsessiu, i la diferenciació que en vau fer. Aquesta necessitat de cercar respostes, la curiositat. Tot va lligat, la percepció subtil, la profunditat, la saturació dels sentits…
No ho sé si aquesta profunditat m’allunya de les persones encara que m’apropi més a mi mateixa.
M’agrada molt gaudir de moments de soledat i m’agrada molt relacionar-me. D’un extrem a l’altre en la recerca permanent d’un equilibri inestable que no aconsegueixo, entre aturar-me i estar continuament en moviment. Fins i tot astrològicament hi ha tensions i aquesta polaritat a la meva carta natal que en el fons és un reflex del que passa a la meva vida. I com més avanço més em sorprenc.
Em calen aquests espais de meditació que proposes, aturar-nos i permetre que s’assenti tot el moviment. Per seguir avançant després.
🙏🏻♥️💫