#4752
Lali Chico Julià
Participant

Bon dia!!
Ahir escoltava la sessió de la Berta del dimecres passat, no vaig poder assistir en directe i em sap greu, doncs tinc coses per compartir sobre el treball d’acceptació.
En un moment de la meva vida, quan passava de tot i res de bo, em va arribar el diagnòstic esclerosis múltiple. Aquest fet, em va transportar en un món de foscor i dolor. Recordo com si fos avui, aquell diumenge, vaig plorar hores permetent-me sentir tot aquell enuig i dolor . Just immersa en aquest moment , esgotada i abatuda, vaig agenollar-me en un gest de rendició a l’univers. Les meves paraules van ser ” Si voleu que em passi tot això, ho accepto, ajudeu-me a treure la força per poder-ho viure més tranquil.la “. Després d’aquell dia, vaig descobrir que aquell gest, que m’havia sortit del cor, i sense saber ben bé com, em canviaria la vida . Sé que no hi ha marxa enrere i que ara gaudeixo molt més de tot amb molt menys patiment , passi el que passi i sigui el que sigui. I a partir d’aleshores , malgrat que el diagnòstic no ha canviat, viatjo per aquesta vida d’una manera més encuriosida , sense expectatives i sabent-me preparada pel que vingui.