[Gaspar Hernández]

Aquest mes de juny, a la Comunitat L’art de viure, parlarem de la gestió de les “emocions negatives”, segons el budisme. Per a la psicologia no existeixen emocions positives o negatives, però sí per al budisme (aquelles que ens fan patir).El proper dimecres dia 7 de juny ens acompanyarà Berta Meneses, monja zen, amb la qual parlarem de L’art de viure (atès que ella és tot un referent espiritual a casa nostra).
I al Club de Lectura, dimecres 21 de juny, ens acompanyarà l’ex monjo budista i psicòleg Simón Bianco, comentant el llibre “Libérate de las emociones negativas” (Luciérnaga).La meditació d’aquest mes -que ja trobareu penjada al nostre web- és sobre l’acceptació.

Aprofito per anunciar-vos que els propers juliol i agost el format de la Comunitat serà diferent. Durant aquests dos mesos d’estiu no ens acompanyaran referents de la psicologia i l’espiritualitat, sinó que facilitaré un curs de meditació.  Pràctic. Meditacions per poder fer el nostre dia a dia (durant pocs minuts). I, sobretot, per gaudir de la meditació. El curs pretén ser útil a les persones que ja mediteu; però també a les que no heu meditat mai. 

[Beatriz Cañones]

Buenas tardes

No tengo el enlace para la sesión de hoy

[Lali Chico Julià]

Bon dia!!
Ahir escoltava la sessió de la Berta del dimecres passat, no vaig poder assistir en directe i em sap greu, doncs tinc coses per compartir sobre el treball d’acceptació.
En un moment de la meva vida, quan passava de tot i res de bo, em va arribar el diagnòstic esclerosis múltiple. Aquest fet, em va transportar en un món de foscor i dolor. Recordo com si fos avui, aquell diumenge, vaig plorar hores permetent-me sentir tot aquell enuig i dolor . Just immersa en aquest moment , esgotada i abatuda, vaig agenollar-me en un gest de rendició a l’univers. Les meves paraules van ser ” Si voleu que em passi tot això, ho accepto, ajudeu-me a treure la força per poder-ho viure més tranquil.la “. Després d’aquell dia, vaig descobrir que aquell gest, que m’havia sortit del cor, i sense saber ben bé com, em canviaria la vida . Sé que no hi ha marxa enrere i que ara gaudeixo molt més de tot amb molt menys patiment , passi el que passi i sigui el que sigui. I a partir d’aleshores , malgrat que el diagnòstic no ha canviat, viatjo per aquesta vida d’una manera més encuriosida , sense expectatives i sabent-me preparada pel que vingui.

[Autor]

Entrades