Volia compartir un detall de l’experiència meditativa d’aquesta tarda que m’ha cridat l’atenció. No ho havia experimentat d’aquesta manera. En les primeres meditacions mentre estava centrada en el pas de l’aire pel nas, me n’he adonat que l’aire passava principalment pel forat dret i que l’altre el tenia pràcticament tapat, s’ha mantingut així mentre anava comptant les resoiracions.
Quan en la meditació de l’escàner corporal me n’he adonat que em passava el contrari, l’aire entrava predominantment pel costat esquerre del nas.
He recordat els canals dels que algun cop havia practicat a classe de ioga, ida i pingala (val a dir que no m’aclaria mai quin era quin, i era per mi, fins ara, una cosa anecdòtica). Curiosament em quadra amb el que he viscut. Ça respiració pel forat esquerre es correpon a Ida, aquest connecta amb la part dreta del cervell que es la part sensorial, percetiva, el sistema nerviós parasimpàtic. A diferencia de la respiració per la fosa nasal dreta que connecta o activa l’hemisferi cerebral esquerre encarregat del pensament lògico racional i que està associat a l’activació del sistema nerviós simpàtic que ens predisposa més a l’acció.
Per mi es correlaciona directament amb l’experiència viscuda, de més activació quan al centrar-me en les respiracions i, crec qie a la recerca de pillar els pensaments, en aquest tipus de meditació el control de la respiració no em funciona (hauré de seguir practicant 😓, haviam on erro en la interpretació de la consigna). En canvi, al centrar-me en el cos la sensació canvia totalnent, essent més capaç de sentir un estat de calma i serenor.
Comparteixo el que he viscut perquè per mi ha estat una troballa important per anar configurant el meu propi mapa.
Més engrescada per seguir.
Moltes gràcies!!
Una abraçada!