Etiquetat: 

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 19)
  • Autor
    Entrades
  • #4946

    Aquest juliol tindrem les dues primeres trobades Zoom del curs de meditació, que constarà de quatre sessions. Com sempre, si no hi podeu ser en directe, les podreu recuperar quan vulgueu, enregistrades.
    Les trobades d’aquest juliol seran els dimecres 12 i 26, a les 19.00.

    -El curs inclou:

    -Meditació pràctica i eficaç per al dia a dia (per fer quan tenim poc temps).
    -Com rebaixar el diàleg intern, i les rumiacions (i, per tant, les preocupacions), mentre fem les tasques quotidianes.
    -Gestió dels pensaments i emocions durant la meditació.
    -Deixar descansar la ment, en la seva vertadera naturalesa.
    -Dissoldre l’ego.
    -Assaborir la quietud del Ser.

    -Cada una de les 4 sessions inclou una pràctica de meditació, i diàleg entre els assistents.

    #5074
    Cristina Llobet
    Participant

    Hola,
    Vaig veure que hi havia una benvinguda o intro ahir però avui no ho trob, només veig que estan preparades les 4 sessions.
    Pot ser que no cerqui on toca?

    #5115

    Cristina,
    La benvinguda era simbòlica. L’important són les sessions, que començaran aquest dimecres 12.
    Moltes gràcies, i ens veiem al Curs de meditació.

    #5202

    Bona tarda.
    Segurament demà no assistiré en directe a la trobada. Ja la recuperaré.

    Només volia compartir que he fet cada dia la meditació que vas aconsellar. De fet, l’estic fent diàriament des del retir. La faig 15′ al matí. M’agrada i, tot i que la meva ment preciosa de mico i el meu fantàstic locutor de ràdio sempre treballen, em mantinc comptant.

    Quan me n’adono que estic al número 14, retorno amb AMABILITAT a l’1. De moment, no m’he enfadat amb mi mateixa, i accepto millor la situació.

    Gràcies

    #5205

    Volia compartir un detall de l’experiència meditativa d’aquesta tarda que m’ha cridat l’atenció. No ho havia experimentat d’aquesta manera. En les primeres meditacions mentre estava centrada en el pas de l’aire pel nas, me n’he adonat que l’aire passava principalment pel forat dret i que l’altre el tenia pràcticament tapat, s’ha mantingut així mentre anava comptant les resoiracions.
    Quan en la meditació de l’escàner corporal me n’he adonat que em passava el contrari, l’aire entrava predominantment pel costat esquerre del nas.

    He recordat els canals dels que algun cop havia practicat a classe de ioga, ida i pingala (val a dir que no m’aclaria mai quin era quin, i era per mi, fins ara, una cosa anecdòtica). Curiosament em quadra amb el que he viscut. Ça respiració pel forat esquerre es correpon a Ida, aquest connecta amb la part dreta del cervell que es la part sensorial, percetiva, el sistema nerviós parasimpàtic. A diferencia de la respiració per la fosa nasal dreta que connecta o activa l’hemisferi cerebral esquerre encarregat del pensament lògico racional i que està associat a l’activació del sistema nerviós simpàtic que ens predisposa més a l’acció.

    Per mi es correlaciona directament amb l’experiència viscuda, de més activació quan al centrar-me en les respiracions i, crec qie a la recerca de pillar els pensaments, en aquest tipus de meditació el control de la respiració no em funciona (hauré de seguir practicant 😓, haviam on erro en la interpretació de la consigna). En canvi, al centrar-me en el cos la sensació canvia totalnent, essent més capaç de sentir un estat de calma i serenor.

    Comparteixo el que he viscut perquè per mi ha estat una troballa important per anar configurant el meu propi mapa.

    Més engrescada per seguir.

    Moltes gràcies!!

    Una abraçada!

    #5206

    Bon dia. No vaig poder assistir ahir i no veig l’enllaç a la meditació. No està penjada oi?

    #5216

    Montse, moltes gràcies per compartir la teva experiència amb la respiració:) De ben segur que serà útil als companys i companyes.
    Fàtima, l’Elena es posare en contacte amb tu, per explicar-te com accedir a l’enllaç (sí que està penjat)

    #5217

    Bona tarda, voldria demanar disculpes a una companya del curs de meditació que em va preguntar si em trobava bé. He de dir que no nosé utilitzar l’aplicació del zoom i per aixó no li vaig contestar. En resposta a la seva pregunta, va ser un dia molt intens per mi. També dir que vaig sortir de la trobada per una trucada de la feina i ja no vaig poder tornar pel temps .
    Una abraçada

    #5218

    Hola a tots, malgrat no m’he pogut connectar als directes, estic seguint el curs i l’estic disfrutant molt.
    Hi ha un aspecte, però, que voldria comentar, que és el de l’acceptació. Quan, en la pràctica meditativa, dius Gaspar, que cal acceptar que el món potser té uns plans que no coincideixen amb els meus i no passa res, és un concepte que entenc a un cert nivell però que realment em costa. Deu ser un problema meu que tinc tendència a barallar-me amb el nostre mon per causes potser perdudes. Voldria disminuir el to, la intensitat d’aquesta baralla, però em costa acceptar un mon amb tantes injustícies a nivell polític, social, etc i pensar que aquests són uns plans que he d’acceptar enlloc de lluitar, encara que sigui per un moment. Entenc que la idea és l’acceptació puntual en el moment present i no la resignació, però em costa no confondre-les. Moltes gràcies a tots. Una abraçada

    #5219
    Mònica Freixes
    Participant

    Hola,Bona tarda
    Estic seguint el curs de meditació amb molt d’entusiasme. La 1a sessió online i la segona l’acabo de fer ara en diferit. Només volia compartir que m’acabo d’adonar q quan em venen pensaments “desafortunats” me n’adono i els dic q no són benvinguts! I només estan amb mi uns segons ☺️ això és una GRAN fita! Moltes gràcies, Gaspar Estic emocionada

    #5262

    Mònica, Anna, moltes gràcies pels vostres comentaris. Celebro que estiguis emocionada, Mònica, i el fet d’haver assolit aquesta “fita”:) Enhorabona!
    Anna, si et sembla, comentaré el tema de l’acceptació -els teus dubtes- a la propera trobada, del 9 d’agost.
    Una abraçada

    #5264

    Em sembla perfecte. Moltes gràcies, Gaspar

    #5296

    Hola Gaspar,
    et volia preguntar si feniu data pel retir seguent al de setembre.
    Ja em diras.
    Moltes gràcies,
    Cristina

    #5298

    Hola Cristina,
    Sí, el proper Retir -després del de setembre- serà 15-17 desembre.
    Una abraçada, i fins demà dimecres

    #5299

    Aviat farà un any que va arribar una companya nova a la feina. Uns dies després m’explicava un gravíssim accident que va patir un temps enrere als Alps, la quantitat d’operacions que va haver de travessar perquè li poguessin reconstruir l’esquena, i com va «sanar» de tota aquella situació. En aquell moment em va venir al cap un llibre que havia llegit feia ja uns anys enrere, tot just havia sortit d’impremta: «El silenci», de tu Gaspar. Li vaig deixar, se’l va llegir a l’hivern mentre va haver de travessar un altre període de repòs després d’una nova operació -aquest cop per treure-li tot el ferregam que encara duia dins seu i tornar a quedar com nova-, i quan me’l va tornar enmig del seu agraïment, per dins meu vaig pensar que me’l tornaria a llegir perquè sentia que em quedava com un record llunyà. Ara fa uns dies, aprofitant el repòs estiuenc, l’he tornat a llegir. M’ha sorprès observar com tot el que en vaig marcar en la primera lectura que en vaig fer, ho mantindria encara ara -de fet, ben poques anotacions més hi he afegit ara-, però encara em va sorprendre més constatar que no recordava pràcticament res del que havia marcat i que, a trets generals, feia referència a la meditació. Recordava la idea de la remissió espontània com a fil estructural d’aquesta obra però no en recordava el «camí» per assolir aquesta remissió. I m’ha agradat molt rellegir aquest llibre justament ara perquè l’he viscut com un bonic «complement» a la formació sobre la meditació que aquest estiu ens estàs oferint, Gaspar.

    He viscut, també de manera bonica, la «coincidència» d’arribar a casa (després d’estar-ne uns dies a fora) i trobar-me la «Teoria de la resta», d’Osamu, a la meva tauleta de nit i poder rellegir aquestes meditacions des d’una altra perspectiva.

    Però encara he viscut una altra «bonica coincidència» en relació amb les referències bibliogràfiques i la meditació. A final de curs, una veïna del poble se’m va apropar a casa per regalar-me un llibre com a agraïment pel fet de portar cada dia la seva filla a l’escola. Aquest llibre el guardava fins que no hagués llegit tot el que havia anat deixant pendent de llegir per aquests dies d’estiu. Doncs bé, dijous passat vaig fer net de lectures pendents i vaig poder encetar el llibre que em va regalar aquesta noia: «Neurociencia del cuerpo», de Nazareth Castellanos. I, tot i que de moment encara n’estic a les beceroles, he de dir que m’està agradant moltíssim. Algun fragment com el que anotaré a continuació, m’ha permès connectar moltíssim amb tot el que estic aprenent en aquest curs de meditació, alhora que m’està resultant una interessant font d’ampliació d’informació al respecte:
    «(…) Decía Pablo d’Ors que la oscuridad es una luz que busca ser observada. Mantener en la oscuridad lo que no es relevante es obra de las ondas alfa.
    Cuando un área del cerebro está envuelta en una tarea que conlleva el mantenimiento de la atención, las ondas alfa se encargan de inhibir aquellas zonas que no están involucradas en esa tarea para impedir que se produzcan interferencias o distracciones. El principal enemigo de la atención es la distracción y su excesiva naturaleza viajera. El estado eléctrico en el que entran las neuronas al emitir descargas al ritmo alfa impide que la atención sea seducida por pensamenientos, emociones y sensaciones de origen interno principalmente. Se ha estimado que el 80% de las distracciones que nos secuestran surgen en casa, no fuera. La práctica habitual de la meditación nos ayuda en ese combate. Cuando comenzamos a controlar la atención, gracias a la meditación, a los pocos días se produce un aumento del número de neuronas que oscilan en la frecuencia alfa. Ese esfuerzo está relacionada con el que realizamos cuando, sentados en el cojín, nos batimos en un combate con nosotros mismos. La constancia que acompaña a cada intento por practicar la meditación tiene como fruto el fortalecimiento del ritmo alfa, comenzando por la parte posterior del cerebro y acabando en las áreas frontales. (…)» pàg.25-26

    Curiosament, més endavant vaig descobrir com els estats més profunds de meditació o de coneixement d’un mateix es mouen amb els ritmes neuronals més alts (gairebé el contrari de les ones alfa):
    «(…) El ritmo gamma, el más rápido del cerebro, cubre entre las treinta y cien descargas eléctricas por segundo. Puede llegar a 150 Hz. Es un ritmo fuertemente implicado en la atención. La diferencia entre realizar una tarea de forma atenta o presente o hacer lo mismo con menos recursos atencionales, o piloto automático, es la cantidad de oscilaciones rápidas que evoquemos. Los ritmos altos de gamma, hasta los 50 Hz, están involucrados en procesos de percepción y memoria, mientras que los ritmos muy altos de gamma, cercanos a los 100 Hz, se observan cuando procesamos información de alto nivel, como la observación de uno nismo o metacognición, al empatía, la compasión o meditaciones exigentes. (…)» pàg. 31

    Per altra banda, deixant ja les lectures, m’agradaria compartir amb vosaltres una última experiència: la del somriure. En l’última connexió que vàrem fer amb tu Gaspar, poc abans d’acabar la pràctica de l’acceptació del moment present, ens vas conduir a finalitzar-la tot oferint-nos un somriure intern, alhora que també ens vas suggerir poder-lo exterioritzar. Recordo que, en aquell moment, vaig pensar si el meu rostre visualitzaria el somriure intern que sentia. Dos dies més tard, mentre posava el dinar a taula, els meus fills em varen fer una foto de manera no pretesa (estaven remenant el meu telèfon mòbil…) i me la varen ensenyar. Quan em vaig veure, no m’ho podia creure. Els vaig demanar si realment aquella era la cara que em veien a mi, en el dia a dia. Suposo que davant la meva expressió de sorpresa (més aviat horroritzada) van fer el paper del prudent i em van respondre amb mirades evasives, tot cercant alguna paraula que em donés a entendre que no sempre. Jo em vaig esforçar a dir-los que em sentia la mar de tranquil·la i bé (i recordo haver fet un ràpid repàs del meu estat i pensament i el tenia prou en calma, sense cabdells), i ells es van esforçar a dir-me que no sempre em veia d’aquella manera. No em va agradar gens que la meva expressió fos tan seriosa, trobant-me jo profundament en calma i serenor. Des d’aquell dia, de tant en tant procuro fer el meu «bodyscan» facial i retornar al somriure. I des d’aquell dia que, quan surto pel carrer, han sigut moltes les persones que, en topar amb el meu somriure, han desencaixat la seva cara per trobar també el seu somriure! (I no sabeu com m’ha agradat cada cop que ha passat això…!)

    Au, salut, ones alfa i un somriure per tots!

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 19)
  • Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.