Hola a tots, malgrat no m’he pogut connectar als directes, estic seguint el curs i l’estic disfrutant molt.
Hi ha un aspecte, però, que voldria comentar, que és el de l’acceptació. Quan, en la pràctica meditativa, dius Gaspar, que cal acceptar que el món potser té uns plans que no coincideixen amb els meus i no passa res, és un concepte que entenc a un cert nivell però que realment em costa. Deu ser un problema meu que tinc tendència a barallar-me amb el nostre mon per causes potser perdudes. Voldria disminuir el to, la intensitat d’aquesta baralla, però em costa acceptar un mon amb tantes injustícies a nivell polític, social, etc i pensar que aquests són uns plans que he d’acceptar enlloc de lluitar, encara que sigui per un moment. Entenc que la idea és l’acceptació puntual en el moment present i no la resignació, però em costa no confondre-les. Moltes gràcies a tots. Una abraçada