Resposta a: Mes d’agost a La Comunitat L’art de viure

#5340

Llegint “La sanación silenciosa” de Aliciah no he pogut evitar pensar amb vosaltres. He escoltat el programa de la ràdio on en vau parlar a l’Ofici de viure. Crec que ve al cas amb el que estem treballant aquests estiu: la meditació, el silenci interior.

Sintonitzar-se amb l’altra persona. Com quan sortim de la dimensió únicament mental, del pensament, i ens obrim a l’experiència plena, encarnada, deixant anar pensaments, patrons apresos i creences, passen coses. Aquestes coses són dificils de sostenir o interpretar quan no tenim un marc “teòric” on encaixar-ho.

T’escoltava, Gaspar, quan aclaries i contextualitzaves en el programa amb l’Alicia que la mort no existeix dins la dimensió espiritual, no fos el cas que algun oient despistat penses que dèieu bajanades.

De vegades es com si parlessim de realitats diferents, sense nexes comuns, psicologia i espiritualitat com entitats separades. Es tant bonic anar teixint aquests ponts entre les dues, crear un context sense rivalitat, armònic. Tant de bo en el meu camí hagués trobat abans aquests ponts, m’hagués estalviat molt sofriment.

Una abraçada!