No sé si se n’ha de dir casualitat, coincidència, sincronisme, o ves a saber com, però molt sovint em passa que, després de viure alguna de les sessions de la Comunitat, topo amb algun element que m’enfila amb el tema tractat. Pocs dies després de l’última xerrada amb en Jordi Borràs entorn dels somnis, em vaig trobar un llibre a la secció de novetats de la biblioteca del poble que no puc deixar d’apropar-vos-el: “En King i les libèl·lules”, de Kacen Callender, editat per l’Altra Editorial. La quantitat de premis i reconeixements que se li han atorgat, malgrat ser una obra escrita tot just fa tres anys, ja donen una pista que no és una lectura qualsevol.
A la contraportada podem llegir: “És una història de creixement plena d’emoció sobre el dol, l’amistat, la família, la pertinença, la identitat i l’esperança. És impossible parlar-ne malament. T’acompanyarà fins i tot quan hagis acabat de llegir.” (Aisha Saeed). El que no diu, és que a aquesta història la subjecta i vertebra un esquelet molt especial: el món dels somnis. Els somnis que una persona anava anotant d’un germà que parlava mentre dormia i que ara que aquest germà ja no hi és; com aquest diari de somnis li permet retrobar-se, en certa manera, amb aquest ésser estimat (i “perdut”) i, alhora, com la relectura que en fa ara aquest noi li permet comprendre el que en un primer moment li podien semblar paraules dites sense sentit per un germà adormit.
Malgrat tractar-se d’una lectura catalogada per públic juvenil, penso que és d’aquelles lectures que “no fan mal” a cap edat. I quina alegria trobar lectures com aquestes que apropen de manera bonica i sensible un grapat de “temes de la vida” a edats que no sempre és fàcil!