- Aquest tema té 9 respostes, 7 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el fa 3 minuts per
.
-
Entrades
-
Aquest mes de setembre a la Comunitat L’art de viure reprenem les trobades amb referents de la psicologia i l’espiritualitat, després del parèntesi del Curs de Meditació.
El proper dimecres 13 de setembre, a les 19,00, via Zoom, ens acompanyarà el psicòleg Jordi Borràs, especialista en somnis. Parlarem de la interpretació de somnis; de com ens poden ajudar en el nostre procés d’autoconeixement, i també dels somnis lúcids.Al Club de Lectura, el dimecres 27 de setembre, comentarem el llibre “La sanación silenciosa” (Kairós), amb la seva autora, Alícia Casas, i la periodista i mestra Jai Arumi. Parlarem de l’anomenat “despertar espiritual”, que Alícia Casas va viure en primera persona.
Per últim, ja podeu trobar a la nostra pàgina una de les pràctiques que hem fet al curs de meditació, la d’autoregulació emocional. Espero i desitjo que us vagi sent útil, en el vostre dia a dia.Hola Gaspar i comunitat,
Només volia saludar-vos. He anat fent el curs de meditació, “a deshores”, però m’ha agradat molt i guardaré, per tenir ben a mà, les meditacions que vagis penjant ara per fer-les sovint.
Moltes gràcies, com sempre, per la bona feina, la inspiració i l’alegria.
Una abraçada i molt bon inici de curs 🙂
Lluc Massaguer
Hola,vaig entendre que al final d’estiu tindríem les gravacions de les pràctiques meditatives (sense necessitat de tornar a veure tot el vídeo). Ho vaig somniar?
La veritat és que em van molt bé però seria més pràctic tenir la gravació del moment precís de la meditació. En el cas que fossin imaginacions meves ja apuntaré els intervals.
Moltes gràciesMoltes gràcies Lluc:) Content que el curs de meditació t’hagi estat útil.
Fàtima, sí, ho vaig dir; aquests mesos enregistraré les principals meditacions que vam fer al Curs. Ja pots trobar la primera meditació penjada a la nostra pàgina -La pràctica de regulació emocional- i també la farem en directe a la trobada d’aquest dimecres 13, a les 19.00.
Una abraçadaDesprés de llegir el llibre “La sanación silenciosa” he anat escoltant algunes converses de Youtube de la Jai i l’Alicia. Em pregunto que hagués passat si l’Alicia no s’hagués trobat amb un amic budista que li digués que aquella experiència era un despertar, una “iluminació”, revestint-ho amb tot de connotacions i termes budistes. Donant un sentit, una interpretació i una direcció.
Podriem entrar a no analitzar-ho, dir que les casualitats no existeixen i un seguit de sortides intel·lectuals en les que ens hi podem perdre. Ho dic perque l’atribució que en fem de l’experiència pot portar a llocs molt diferents. A vivències inclusives o excloents socialment, depenent en gran mesura de l’acompanyament posterior.
Que hagués passat si li hagués explicat això mateix a un psiquiatra o a un psicòleg “convencional”? Possiblement no ho hagués explicat, anticipant una resposta negativa, desqualificadora. Al·lucinacions, deliris que amb quadre d’antecedents de malaltia mental el diagnòstic probable no crec que hagués estat el de despertar espiritual espontani. Tot i que l’experiència hagués estat la mateixa, la posterior atribució n’hagués transformat l’evolució i el resultat final.
Això em fa plantejar que “la veritat” no es pas tan important com la vivència en si. I si hi ha mirades que ens obren el cor, que ens ajuden a elevar-nos, a sentir la vida més lleugera i plàcida que importa si són o no “certes”. Son i està bé així.
Una abraçada!
No sé si se n’ha de dir casualitat, coincidència, sincronisme, o ves a saber com, però molt sovint em passa que, després de viure alguna de les sessions de la Comunitat, topo amb algun element que m’enfila amb el tema tractat. Pocs dies després de l’última xerrada amb en Jordi Borràs entorn dels somnis, em vaig trobar un llibre a la secció de novetats de la biblioteca del poble que no puc deixar d’apropar-vos-el: “En King i les libèl·lules”, de Kacen Callender, editat per l’Altra Editorial. La quantitat de premis i reconeixements que se li han atorgat, malgrat ser una obra escrita tot just fa tres anys, ja donen una pista que no és una lectura qualsevol.
A la contraportada podem llegir: “És una història de creixement plena d’emoció sobre el dol, l’amistat, la família, la pertinença, la identitat i l’esperança. És impossible parlar-ne malament. T’acompanyarà fins i tot quan hagis acabat de llegir.” (Aisha Saeed). El que no diu, és que a aquesta història la subjecta i vertebra un esquelet molt especial: el món dels somnis. Els somnis que una persona anava anotant d’un germà que parlava mentre dormia i que ara que aquest germà ja no hi és; com aquest diari de somnis li permet retrobar-se, en certa manera, amb aquest ésser estimat (i “perdut”) i, alhora, com la relectura que en fa ara aquest noi li permet comprendre el que en un primer moment li podien semblar paraules dites sense sentit per un germà adormit.
Malgrat tractar-se d’una lectura catalogada per públic juvenil, penso que és d’aquelles lectures que “no fan mal” a cap edat. I quina alegria trobar lectures com aquestes que apropen de manera bonica i sensible un grapat de “temes de la vida” a edats que no sempre és fàcil!
Hola, la quota que tinc només puc accedir als dos mesos anteriors a l’actual, ara estem a punt d’acabar el setembre i m’agradaria poder disposar de les meditacions de juliol i agost, seria possible?
Moltes gràcies
Hola Fina, el juliol i agost no hi va haver meditacions, perquè estàvem fent el curs de meditació. Les meditacions corresponents a aquests mesos són les de setembre i octubre, que pertanyen al curs, i que he enregistrat.
Amb tot, si vols accedir a aquells mesos no hi ha cap problema. Ho pots comentar a l’Elena, sisplau? Al correu de la Comunitat.
Una abraçada
- Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.