Resposta a: Mes de gener a La Comunitat

#5993

Benvolguts,
Suposo que, configurada pel context del lloc on vaig néixer i créixer, el concepte “compassió” sempre l’he viscut associat al de “pena”, “llàstima”. Suposo que, justament per aquesta associació, mai he viscut/percebut de manera massa positiva el fet de sentir compassió per algú o, encara més, pensar que sigui jo mateixa la que pugui generar compassió a algú (o sentir compassió per mi mateixa, que deu ser l’autocompassió). Amb aquesta mirada, la “compassió” entenc que no representa gaire res més que una feixuga llosa que recau damunt l’esquena d’algú…
D’un temps ençà, a mesura que vaig penetrant en tots aquests conceptes i aprenentatges, el de la “compassió” sento que és un dels que em costa més de poder comprendre i endreçar dins meu. L’encaminaria millor si aquest concepte l’acompanyés del de la “comprensió”? (Enfocat així, la “compassió” la veig com una forma de llum, que ofereix una nova mirada o perspectiva).

Salut i fins demà,
Queralt