#6135

Em va agradar la metafora de la cobra en el tema de posar límits, tema sobre el que sovint preguntes. Quan ens posen límits o els posem hi ha sens dubte un aprenentatge a fer. Dues cares de la mateixa moneda que tenen a veure amb la relació amb l’altre, reflex d’aprenentatges prèvis que cal revisar. Això es hi ha estat per mi un cavall de batalla. Una dansa amb l’altre que em confronta una i altra vegada per aprendre a trobar aquest punt d’equilibri interior i de presencia amorosa cap a mi i cap a l’altre a la vegada. Estimar per sobre de voler tenir raó. Practicar una mirada amorosa i compassiva cap a mi i cap a l’altre.

Gràcies per aquests espais de reflexió segurs, amorosos i compassius 💫♥️