#6255

Benvolguts,
Davant la possibilitat que demà no pugui compartir la trobada que hi ha prevista amb la Marta Casarramona, i sense saber la direcció que prendrà aquesta trobada perquè encara no m’he pogut llegir el llibre proposat, goso deixar anotades algunes propostes de lectures que m’han ressonat tenint en compte el tema del dol que està previst tractar.

Sabedora que tan sols són “petites lectures” bàsicament destinades a infants, i que cada cop s’estan editant recursos més bonics per poder acompanyar a aquestes edats més primerenques quan han de travessar un procés o experiència de dol, casualitats de la vida m’han fet ensopegar amb:
– “L’elefant” de Peter Carnavas, editat per Pagès editors i de la col·lecció Nandibú. Tot i que aquest llibre està adreçat a infants de 8 a 12 anys, penso que és una d’aquestes històries planeres de llegir més enllà d’aquesta franja. De la mà de la metàfora de l’elefant, pot resultar molt més fàcil d’ajudar a posar paraules i comprensió a una situació que no sempre en resulta.
– “El meu avi”, un menut àlbum il·lustrat de Ferran Orta, produït per El Cep i la Nansa Edicions. Aquest podria ser com un dels molts àlbums il·lustrats que s’han editat per parlar de la mort, de l’absència d’aquella persona estimada. I així és. Un petit àlbum il·lustrat, de manera subtil i delicada, en blanc i negre, on es parla de la vida, dels records, on hi plana constantment una dolça enyorança però, per sobre de tot, el teixeix l’amor, l’estimació.

I l’últim llibre que fa moltíssimes setmanes que sentia que volia apropar-vos, és de narrativa per a adults. Un llibre que també va ser l’atzar de la vida qui em va portar a la presentació que en va fer la mateixa autora, Iolanda Batallé, que em va encuriosir des del primer moment que en van començar a parlar en aquesta presentació, i que em va captivar des de la primera fins a l’última pàgina llegida. Amb “Massa deutes amb les flors”, editat per Columna, van ser molts els moments i fragments d’aquest llibre que em feien ressonar pensaments compartits en aquesta comunitat. I, com que també hi ha una mort i un dol latent i molt present al llarg de tota aquesta història, aprofito aquesta ocasió per deixar-lo aquí escrit.

Salut i una forta abraçada per tots!