S'està mostrant 9 entrades - de la 1 a la 9 (d'un total de 9)
  • Autor
    Entrades
  • #6153
    Gaspar Hernandez
    Superadministrador

    Aquest mes de març la meditació de la Comunitat L’art de viure està dedicada a la bondat. Ja la teniu enregistrada, a la vostra disposició. Espero que us agradi i us sigui útil.

    -La primera trobada Zoom serà el dimecres 6 de març, a les 19.00. Farem la meditació, i després conversarem amb Jordi Sapés, politòleg, economista, músic, i deixeble d’Antoni Blay Fontcuberta. Ens n’explicarà les principals lliçons, d’aquest psicòleg de referència, coincidint amb el centenari del seu naixement.

    -La segona trobada Zoom, al Club de Lectura, serà el dia 20 de març a les 19.00 amb Marta Casarramona, que ha publicat el llibre “Viure un dol conscient” (Amat editorial), amb recursos per transitar la pèrdua.
    El llibre l’ha escrit després de la mort del seu company.
    La Marta va venir a un Retir L’art de viure, i després al d’Aprofundiment. Potser la vau conèixer personalment.

    #6226
    Mar Ruiz Rodríguez
    Participant

    Bon dia i moltes gràcies!
    La sessió d’ahir em va semblar meravellosa.
    Em va impactar (entre moltes altres idees que es van compartir) aquella frase del principi que va sentir en Jordi de l’Antoni Blay que deia: “No estàs malament, és que estàs buscant fora i t’has de buscar dins”. Em vaig sentir molt identificada.
    Tot plegat va ser molt iluminador.
    Per a aquells que no hem llegit a Antoni Blay i volem fer-ho, per quin llibre d’ell o d’en Jordi Sapés seria més recomanable començar?
    Moltíssimes gràcies !
    Una abraçada a tothom
    Mar RUiz

    #6240
    Gaspar Hernandez
    Superadministrador

    Mar, me n’alegro que t’agradés la sessió amb Jordi Sapés.
    El llibre SER, psicologia de la autorealización, de Blay, és el que et recomano (resumeix tota la seva obra).
    Una abraçada, i fins la trobada del proper dia 20!

    #6242
    Mar Ruiz Rodríguez
    Participant

    D’acord. Moltíssimes gràcies!!
    Fins la propera

    #6255

    Benvolguts,
    Davant la possibilitat que demà no pugui compartir la trobada que hi ha prevista amb la Marta Casarramona, i sense saber la direcció que prendrà aquesta trobada perquè encara no m’he pogut llegir el llibre proposat, goso deixar anotades algunes propostes de lectures que m’han ressonat tenint en compte el tema del dol que està previst tractar.

    Sabedora que tan sols són “petites lectures” bàsicament destinades a infants, i que cada cop s’estan editant recursos més bonics per poder acompanyar a aquestes edats més primerenques quan han de travessar un procés o experiència de dol, casualitats de la vida m’han fet ensopegar amb:
    – “L’elefant” de Peter Carnavas, editat per Pagès editors i de la col·lecció Nandibú. Tot i que aquest llibre està adreçat a infants de 8 a 12 anys, penso que és una d’aquestes històries planeres de llegir més enllà d’aquesta franja. De la mà de la metàfora de l’elefant, pot resultar molt més fàcil d’ajudar a posar paraules i comprensió a una situació que no sempre en resulta.
    – “El meu avi”, un menut àlbum il·lustrat de Ferran Orta, produït per El Cep i la Nansa Edicions. Aquest podria ser com un dels molts àlbums il·lustrats que s’han editat per parlar de la mort, de l’absència d’aquella persona estimada. I així és. Un petit àlbum il·lustrat, de manera subtil i delicada, en blanc i negre, on es parla de la vida, dels records, on hi plana constantment una dolça enyorança però, per sobre de tot, el teixeix l’amor, l’estimació.

    I l’últim llibre que fa moltíssimes setmanes que sentia que volia apropar-vos, és de narrativa per a adults. Un llibre que també va ser l’atzar de la vida qui em va portar a la presentació que en va fer la mateixa autora, Iolanda Batallé, que em va encuriosir des del primer moment que en van començar a parlar en aquesta presentació, i que em va captivar des de la primera fins a l’última pàgina llegida. Amb “Massa deutes amb les flors”, editat per Columna, van ser molts els moments i fragments d’aquest llibre que em feien ressonar pensaments compartits en aquesta comunitat. I, com que també hi ha una mort i un dol latent i molt present al llarg de tota aquesta història, aprofito aquesta ocasió per deixar-lo aquí escrit.

    Salut i una forta abraçada per tots!

    #6257

    Hola,
    No crec que em pugui connectar, avui, així que exposo una mica el que m’hauria agradat explicar.
    Quan vau proposar el llibre de la Marta em va ressonar molt i me l’estic llegint. M’està agradant molt, a la vegada que em remou.
    Jo també vaig perdre el meu company, ara fa 3 anys, i em sento molt identificada amb gairebé tot el que va explicant al llibre. Va ser una pèrdua totalment inesperada, una nit mentre dormia, i va ser tal el xoc que vaig perdre la memòria parcialment, així com la capacitat de crear nous records, de comprendre i d’assimilar noves coses. En el meu cas sí que vaig haver de demanar tant ajuda farmacològica com psicoterapèutica. Encara ara la necessito. També fer llargues passejades per la platja o la muntanya em van ajudar.
    He fet els 3 retirs al llarg d’aquests anys i tots tres m’han servit en un o altre aspecte. En el primer se’m va reconnectar el cervell. Va ser un abans i un després.
    Més endavant, quan ja creia que m’havia recuperat, vaig patir una depressió profunda que m’ha tingut uns mesos de baixa i que inicialment se’m va manifestar amb pèrdua cognitiva i de la concentració. Ja torno a treballar. Aquella tristesa profunda ja no la tinc (una amiga li va posar nom, va dir que em feia mal l’ànima) i també estic recuperant el cervell, a poc a poc.
    Com deia la Marta, fer coses noves també ajuda. En el meu cas, em vaig apuntar a pintura i, fa poc, a classes de guitarra. També a un club de lectura (inclús abans de ser capaç de tornar a llegir). I meditar. O almenys intentar-ho 🙂

    #6262

    Moltes gràcies per les recomanacions. Jo treballo en un cdiap ( atenció precoç) com a psicòloga, i no sempre és fàcil trobar llibres adequats per acompanyar el dol dels infants.
    Els miraré per si em poden servir, ja que estic amb criatures que la mes gran te cinc anys.
    Mil gràcies per compartir les lectures!
    Una abraçada,
    Cristina

    #6384
    Montse Soler urra
    Participant

    Benvolguts,
    Quina meravella, la xerrada amb la Marta Casarramona. Amb ganes de llegir el seu llibre.
    Estic d’acord amb què haver fet un treball previ de creixement interior i introspecció ajuda a encarar i viure lles pèrdues. Jo estic vivint un dol aanticipat en relació a la propera mort ddel meu fill, afectat per una malaltia nneurodegenerativa, i que es troba al final de la seva vida. El fet de tenir un diagnòstic i pronòstic tan precoç (als seus dos anys de vida, i ara en té 23), ha permès que pugui preparar-me, i conseqüentment acompanyanr-lo a ell de la millor manera, amb serenitat i molt d’amor. Sé que és el millor que s’endurà amb ell quan marxi.
    Com a societat, hem d’aprendre a acostar-nos a la mort, paralar-ne, acceptar-la i fer-la nostra. Només així l’hi perdrem la por. Vivim quan acceptem la mort.

    #6385
    Montse Soler urra
    Participant

    Benvolguts,
    Quina meravella, la xerrada amb la Marta Casarramona. Amb ganes de llegir el seu llibre.
    Estic d’acord amb què haver fet un treball previ de creixement interior i introspecció ajuda a encarar i viure lles pèrdues. Jo estic vivint un dol aanticipat en relació a la propera mort ddel meu fill, afectat per una malaltia nneurodegenerativa, i que es troba al final de la seva vida. El fet de tenir un diagnòstic i pronòstic tan precoç (als seus dos anys de vida, i ara en té 23), ha permès que pugui preparar-me, i conseqüentment acompanyanr-lo a ell de la millor manera, amb serenitat i molt d’amor. Sé que és el millor que s’endurà amb ell quan marxi.
    Com a societat, hem d’aprendre a acostar-nos a la mort, paralar-ne, acceptar-la i fer-la nostra. Només així l’hi perdrem la por. Vivim quan acceptem la mort.

S'està mostrant 9 entrades - de la 1 a la 9 (d'un total de 9)
  • Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.