#6257

Hola,
No crec que em pugui connectar, avui, així que exposo una mica el que m’hauria agradat explicar.
Quan vau proposar el llibre de la Marta em va ressonar molt i me l’estic llegint. M’està agradant molt, a la vegada que em remou.
Jo també vaig perdre el meu company, ara fa 3 anys, i em sento molt identificada amb gairebé tot el que va explicant al llibre. Va ser una pèrdua totalment inesperada, una nit mentre dormia, i va ser tal el xoc que vaig perdre la memòria parcialment, així com la capacitat de crear nous records, de comprendre i d’assimilar noves coses. En el meu cas sí que vaig haver de demanar tant ajuda farmacològica com psicoterapèutica. Encara ara la necessito. També fer llargues passejades per la platja o la muntanya em van ajudar.
He fet els 3 retirs al llarg d’aquests anys i tots tres m’han servit en un o altre aspecte. En el primer se’m va reconnectar el cervell. Va ser un abans i un després.
Més endavant, quan ja creia que m’havia recuperat, vaig patir una depressió profunda que m’ha tingut uns mesos de baixa i que inicialment se’m va manifestar amb pèrdua cognitiva i de la concentració. Ja torno a treballar. Aquella tristesa profunda ja no la tinc (una amiga li va posar nom, va dir que em feia mal l’ànima) i també estic recuperant el cervell, a poc a poc.
Com deia la Marta, fer coses noves també ajuda. En el meu cas, em vaig apuntar a pintura i, fa poc, a classes de guitarra. També a un club de lectura (inclús abans de ser capaç de tornar a llegir). I meditar. O almenys intentar-ho 🙂