Hola,
No crec que em pugui connectar, avui, així que exposo una mica el que m’hauria agradat explicar.
Quan vau proposar el llibre de la Marta em va ressonar molt i me l’estic llegint. M’està agradant molt, a la vegada que em remou.
Jo també vaig perdre el meu company, ara fa 3 anys, i em sento molt identificada amb gairebé tot el que va explicant al llibre. Va ser una pèrdua totalment inesperada, una nit mentre dormia, i va ser tal el xoc que vaig perdre la memòria parcialment, així com la capacitat de crear nous records, de comprendre i d’assimilar noves coses. En el meu cas sí que vaig haver de demanar tant ajuda farmacològica com psicoterapèutica. Encara ara la necessito. També fer llargues passejades per la platja o la muntanya em van ajudar.
He fet els 3 retirs al llarg d’aquests anys i tots tres m’han servit en un o altre aspecte. En el primer se’m va reconnectar el cervell. Va ser un abans i un després.
Més endavant, quan ja creia que m’havia recuperat, vaig patir una depressió profunda que m’ha tingut uns mesos de baixa i que inicialment se’m va manifestar amb pèrdua cognitiva i de la concentració. Ja torno a treballar. Aquella tristesa profunda ja no la tinc (una amiga li va posar nom, va dir que em feia mal l’ànima) i també estic recuperant el cervell, a poc a poc.
Com deia la Marta, fer coses noves també ajuda. En el meu cas, em vaig apuntar a pintura i, fa poc, a classes de guitarra. També a un club de lectura (inclús abans de ser capaç de tornar a llegir). I meditar. O almenys intentar-ho 🙂