Benvolguts,
Quina meravella, la xerrada amb la Marta Casarramona. Amb ganes de llegir el seu llibre.
Estic d’acord amb què haver fet un treball previ de creixement interior i introspecció ajuda a encarar i viure lles pèrdues. Jo estic vivint un dol aanticipat en relació a la propera mort ddel meu fill, afectat per una malaltia nneurodegenerativa, i que es troba al final de la seva vida. El fet de tenir un diagnòstic i pronòstic tan precoç (als seus dos anys de vida, i ara en té 23), ha permès que pugui preparar-me, i conseqüentment acompanyanr-lo a ell de la millor manera, amb serenitat i molt d’amor. Sé que és el millor que s’endurà amb ell quan marxi.
Com a societat, hem d’aprendre a acostar-nos a la mort, paralar-ne, acceptar-la i fer-la nostra. Només així l’hi perdrem la por. Vivim quan acceptem la mort.