Bona tarda,
Faig una entrada en relació a la trobada del dia 3 d’Abril. Us he conegut, i m’he afegit a la vostra comunitat ara fa pocs dies, i no vaig poder participar de la trobada. Volia agrair a l’Assumpció les seves paraules, i l’honestedat amb la que comparteix la seva experiència, sentiments i pensaments. Us agraeixo també a tots i totes les vostres aportacions.
Jo volia afegir el meu testimoni, també, com a mare que fa 23 anys que acompanya un fill amb una malaltia molt greu, de caràcter neurodegeneratiu, molt minoritària, i incurable. Tant sols hem pogut provar tractaments o intervencions preservadores amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida. Ara estic encarant la seva mort, perquè es troba al final de la seva vida. I si l’Assumpció diu “la vida va a favor teu”, jo dic: “la vida ha anat a favor meu, nostre, i la mort també”.
Estic experimentant que és quan acceptes íntimament la mort quan et permets viure i gaudir la vida. I en el seu cas, i degut a la salut tan i tan fràgil que té el meu noi, quan ens deixi trobarà pau i alliberament allà on vagi. Deixar anar és estimar, i no vol dir rendir-se. Moltes vegades em sembla que el meu fill Roger ha fet el mateix camí de creixement, ja que ha sigut sempre (i és encara) la persona més agraIda i carinyosa que conec, i ha anat acceptant les creixents limitacions provocades per la degeneració del seu cos i organisme, amb una dignitat admirable. I jo estic agraïda per haver pogut i sabut captar la seva saviesa, i que m’ha permès aprendre a viure.
No canviaria el nostre camí per res del món, i ho dic sincerament. Ningú està preparat per a sobreviure un fill, i entomar aquesta notícia quan ell tenia només dos anys, va ser també una sorpresa inesperada. Però alhora, va permetre que jo creixés interiorment, i aprengués a estimar amb majúscules. Tot passa per alguna cosa, n’estic ben segura.
Espero que aquestes paraules aportin calidesa i sentit a algú que es trobi acompanyant en la malaltia d’ un ésser estimat.
Moltes gràcies per haver creat un espai com aquest!
Montse