Vaig endarrerida de lectures.
Malgrat que aquesta forma part de les moltes altres lectures que tinc pendents o que, dit d’una altra manera, he afegit als llibres que tinc moltes ganes de poder llegir, sí que he escoltat el podcast “Ser massa bona persona” que el passat 23 de març va emetre L’ofici de viure amb el mateix Xavier Guix, juntament amb Antonio Bolinches. I he de dir que, igual que em va passar amb la lectura del llibre “Soc sensible. Aprendre a conviure amb l’alta sensibilitat” de l’Anna Romeu, l’escolta d’aquest programa també em va resultar com una bufetada acompanyada d’alleujament. Que una persona sàvia com en Xavier Guix endreci i posi paraules de manera tan clara i entenedora al grapat d’observacions i conclusions que havia anat fent i a les quals havia anat arribant amb el pas del temps (després de fer molts tombs, cabdells i reflexions de mi mateixa), no deixa de ser sacsejador però, alhora, ofereix “consol” a l’entendre que no deixes de formar part d’un cert “col·lectiu”. Desitjo que, amb les eines que pugui recollir de la trobada d’avui, juntament amb les que reculli de la lectura d’aquest seu llibre, pugui començar a ser capaç d’enfilar una nova agulla que em permeti teixir en una nova direcció.
(Tampoc vaig poder deixar de recordar un mestre de quan era petita que sempre ens deia: “Ser dues vegades bo, és ser bobo”…). (Sort que anem avançant!)