Bon dia!
M’agradaria emfatitsar el concepte:”prendre consciència del temps de les percepcions” que he experimentat a la meditació del mes. Un concepte que m’ha semblat extraordinari i m’ha obert una via d’observació indispensable per aquests moments que estic transitant. Justament crec que n’he fet un gra massa de l’activitat màxima en el mínim temps possible i el cos m’ha regalat un vertigen que m’ha parat de cop. Ja porto temps enfadat-me amb aquesta acceleració que m’envolta i que m’arrossega a una incansable acció constant. Tant és així que poc a poc vaig deixant de banda el plaer de no fer res, m’aborreix estar parada amb la gran quantitat de coses que m’envolten i que m’agraden fer. Reflexiono sobre com pot ser que em s’aturi de fer coses que m’agrada fer-les? Son tants els estímuls que tinc al voltant i és tant elevada la meva creativitat que arriba un moment en que em satura la idea de no arribar a fer-ho tot. Dossificació de l’estímul, és el que em ve al cap, no se si algun autor en parla… Aquesta meditació m’ha fet reviure aquests contrast tant necessari de la permanència i la instantanietat. Justament aquest matí m’he regalat un documental de Sorolla on es presentava aquesta habilitat de l’autor de fer permanents els seus instants preceptius mitjançant la pintura, quina manera més bonica d’allargar el temps, autèntica alquímia. Tot plegat em sembla meravellós, hi seguiré jugant al llarg d’aquest més.
Agrair-vos infinitament aquest cercle d’aprenentage, gairebé mai no puc ser al directe però si en el diferit i agraeixo la quantitat de portes que m’obren els vostres col·laboradors. T’agraeixo Gaspar la teva habilitat per cercar-los i entrevistar-los. Gràcies, gràcies, gràcies.
Anna