La força de l’optimisme
Una visió optimista davant la vida: font de salut
L’any 2001, el Dr. Snowdon va publicar un estudi que demostrava l’efecte de les paraules i emocions positives sobre el cervell humà i la salut. L’estudi es va poder dur a terme gràcies a les 678 monges del convent de Mankato, Minnesota, als Estats Units. Durant quinze anys van participar-hi i, a més, van donar el seu cervell a la ciència un cop mortes. L’objectiu inicial del doctor Snowdon era arribar a un diagnòstic definitiu de la malaltia de l’Alzheimer, a través d’un seguiment d’aquestes monges que gaudien d’una salut i una longevitat sorprenents.
L’estudi no només va ser efectiu en aquest punt, sinó que va arribar a conclusions inesperades. Les monges, a banda de permetre als científics valorar-les anualment amb exàmens mèdics, anàlisis de sang, reconeixements físics i funcions cognoscitives, entre d’altres, també van permetre que accedissin als arxius del convent. Allà, els responsables de l’estudi hi van trobar un material d’incalculable valor. L’any 1932, abans d’entrar al convent, s’havia demanat a les germanes que escrivissin una autobiografia amb els motius que les havien dut a voler formar part de la congregació. Aquells escrits es van convertir en una important font d’informació per a la psicologia del segle XXI, com ho explica Luís Castellanos al seu llibre La Ciencia del Lenguaje Positivo. Es va comprovar que existia una correlació directa entre la quantitat d’emocions positives expressades amb intensitat en aquells textos personals i els anys aquelles monges havien acabat vivint. Literalment, a més emocions positives extretes d’aquell escrit, més longevitat havia acabat tenint cadascuna. L’estudi de les monges va demostrar que les emocions positives manifestades i sentides s’associen a dades de longevitat i salut.
Martin Seligman, el pare de la psicologia positiva, confirma aquesta troballa afirmant al seu llibre Aprenda optimismo que la nostra manera de pensar té una influència directa sobre la nostra salut. L’optimista contrau menys malalties infeccioses que el pessimista, i hi ha evidències que els optimistes viuen més que els pessimistes. A més, centenars d’estudis demostren que els pessimistes es rendeixen més fàcilment i es deprimeixen amb major freqüència.
Els beneficis de l’optimisme semblen evidents, però com podem canviar un patró de pensament negatiu i reaccionar de manera més positiva quan les coses van malament? Al mateix llibre del que ja hem parlat, Aprenda Optimismo, Martin Seligman va presentar un mètode capaç d’ajudar-nos a aconseguir exactament això. Podeu agafar paper i bolígraf i practicar el mètode ABCDE:
1. Adversitat (Adversity):
Identifica una adversitat recent que hagis experimentat. Especifica’n bé els detalls: amb qui, què, quan i on va passar. Intenta ser el màxim d’objectiu possible.
Exemple: Avui m’han dit que havien agafat algú altre per l’oferta de feina a la que m’havia presentat.
2. Creences (Beliefs):
Escriu què et dius a tu mateix enmig de l’adversitat. Què et passa pel cap? Escriu-ho sense miraments i sense judicis.
Exemple: “Estava clar que no m’escollirien a mi. No soc prou bo. Hi ha molta gent millor que jo.”
3. Conseqüències (Consequences):
Identifica ara les conseqüències que han tingut les teves creences en tu. Què has fet? Com t’has sentit? Detalla totes les emocions i reaccions que puguis identificar. Finalment, pregunta’t si les teves conseqüències tenen sentit tenint en compte les teves creences.
Exemple: Vaig començar a sentir-me deprimit, i com que no valia gran cosa. Vaig passar-me el dia moix, sense energia per buscar altres feines, pensant una i altra vegada en tot el que li falta al meu currículum, i pensant que els altres tenen moltes més qualitats que jo.
4. Disputa (Dispute):
Posa’t en el paper de creador actiu i porta la contrària al sabotejador del punt 2 que t’ha fet sentir tan malament. Genera una evidència que assenyali la inexactitud de les teves creences. També pots generar una alternativa més optimista sobre l’adversitat. Pots començar les teves frases així:
- Evidència: Això no és del tot cert perquè…
Exemple: Això no és del tot cert perquè en altres ocasions he aconseguit la feina que he volgut.
- Alternativa: una manera més precisa de veure això és…
Exemple: Una manera més precisa de veure això és que aquest candidat podia ser una millor opció per aquesta feina, i jo trobaré la feina ideal per a mi.
5. Energia (Energy):
Escriu de quina manera la teva disputa ha canviat la teva energia vital respecte aquella adversitat.
- Què li ha passat al teu estat d’ànim?
- El teu comportament s’ha vist alterat?
- Quines solucions has vist que abans no veies?
Exemple: La meva energia ha augmentat. Ara veig que el que importa de debò és seguir-ho intentant, perquè soc capaç de fer una bona feina.
En última instància, aquest exercici et permetrà adonar-te que no és tan el que passa a fora com la manera en la que hi reacciones. Posant perspectiva i canviant les teves creences sobre tu i el que t’envolta, canvies la teva realitat. Gràcies al mètode ABCDE del Dr. Seligman veiem possibilitats que ens havien passat desapercebudes i qüestionem les nostres creences negatives. El punt de vista que tenim sobre la vida és una responsabilitat personal, amb el poder de canviar-ho tot.
El nostre sistema de creences origina uns pensaments a la nostra ment, que generen les emocions que sentim, que condicionen l’actitud que adoptem, que influeix en els comportaments que tenim i que, finalment, resulten en les decisions que prenem. Així doncs, les nostres creences són a l’origen de la vida que anem creant a cada instant.
La força de l’optimisme davant els cops durs de la vida
La diferència entre pessimistes i optimistes rau en la manera de veure la vida. Els pessimistes creuen que les coses dolentes duraran per sempre i que ells no hi tenen res a fer. Per ells, la culpa és sempre d’allò que succeeix a l’exterior, generant un sentiment d’impotència que du a la passivitat i la resignació. Els optimistes, que també han de fer front als daltabaixos de la vida, els veuen com a successos temporals, que moltes vegades es pot convertir fins i tot en una oportunitat. L’autora Xènia Vives, a qui vaig tenir de convidada a l’espisodi de l’Optimisme realista, defensa justament aquesta visió al seu llibre Tenir sort a la vida depèn de tu. Les crisis poden ser grans oportunitats de transformació si sabem navegar amb èxit les aigües dels contratemps, afirma. Si bé això pot semblar d’assimilar quan la crisi és lleu, és encara més important fer-ho quan la situació és especialment greu. Viktor Frankl, el psiquiatra jueu que va perdre tota la família als camps de concentració nazi, ho explica al seu cèlebre llibre L’home a la recerca de sentit.
La vida pot ser molt dura, però cal recordar que hi ha quelcom que mai ningú ens podrà arrabassar: la nostra actitud. Aquesta és l’autèntica llibertat de la que parlo al llibre La llibertat interior, el poder d’escollir com reaccionem davant els fets que la vida ens va presentant, sabent que les ulleres que decidim posar-nos tenen la capacitat de canviar la realitat que ens envolta.
El nostre sistema de creences origina uns pensaments a la nostra ment, que generen les emocions que sentim, que condicionen l’actitud que adoptem, que influeix en els comportaments que tenim i que, finalment, resulten en les decisions que prenem. Així doncs, les nostres creences són a l’origen de la vida que anem creant a cada instant. Val la pena apostar per generar creences basades en l’optimisme.
Una de les grans qualitats dels optimistes, que alhora és el que els permet ser més resilients, és la seva capacitat d’acceptar allò que la vida els va presentant. Acceptar no significa resignar-se, sinó saber integrar el procés de vida que s’està vivint, extraient-ne un aprenentatge. Integrar és el contrari d’intentar bloquejar emocions negatives, com la por o la tristesa. Voler negar-les no porta enlloc. Es pot estar trist i ser optimista, perquè l’optimisme és una manera de veure la vida, no una sensació temporal. Els moments més durs, tot i que ens agradaria no haver de viure’ls, poden ser integrats des d’una vessant optimista, acceptant la realitat, fent un esforç amb una actitud possibilista.
Tot depèn de l’atenció: en què la posem. ¿En les pitjors possibilitats, o en allò que depèn de nosaltres, i que podem començar a fer, ara i aquí? En temps difícils, per cultivar l’esperança, cal ser capaços de gestionar la nostra atenció. L’atenció és la mare dels ous… i de l’optimisme!
Queda prohibit no somriure als problemes,
no lluitar pel que volem,
abandonar-ho tot per por,
no convertir en realitat els nostres somnis.
Pablo Neruda
