[Gaspar Hernández]

Comparteixo aqui l’experiència d’Agraïment que la Montserrat va explicar-nos a la primera trobada de la Comunitat L’art de viure (la vam enregistrar; la podeu veure quan vulgueu). Moltes gràcies Montserrat!

Vaig estar 4 mesos ingressada a l’hospital clínic perquè vaig tenir un accident de moto que em vaig fer molt mal en una cama, posterioment a l’hospital vaig agafar el covid necessitant respiració assistida i, a més, vaig agafar una infecció que va estar a punt de provocar-me una amputació a la cama. El temps a l’hospital vaig estar majoritàriament aïllada. Des d’un inici vaig entendre que el què em passava era una “aturada” en la meva vida per donar-me l’oportunitat d’exercir la força de l’optimisme. Cada dia, absolutament cada dia em vaig fer un audio a on gravava motius per estar agraïda i contenta: que si havia vingut a visitar-me la metgessa, que si m’havien fet el llit net, que si havia pogut anar al lavabo, que si veia un raig de sol per la minúscula finestra, que si l’infermera havia tingut una paraula amable, que si els meus fills m’havien fet una trucada, que si les amigues m’havien fet un whatsapp, que si les amigues m’havien portat bunyols, que si el fisio m’havia felicitat, que si el meu pare m’havia trucat, que si podia meditar, que si m’enviaven un mantra, que si podia veure un webinar, i tants altres gestos……..me n’adonava que hi havia tantes coses per estar en pau!! Això va ser “la força de l’optimisme” i és el que em va permetre viure aquests 4 mesos en pau, estant amb mi mateixa, i deixant de banda el dolor, la infecció, el cansament, els pensaments negatius, els obstacles, ….

Gràcies
Montserrat Soler Sala

[Mª Dolors Mont Sancho]

Vull felicitar a la Montserrat Soler pel seu testimoni. És per a mi un exemple de fortalesa, de prendre una actitud positiva davant d’una situació difícil. De no deixar-se emportar pel drama sinó donar-li la volta i buscar a dintre seu eines per poder afrontar-ho.

Gràcies Montserrat!!! Gràcies per compartir-ho! Una abraçada molt forta!!

[Ana Sesma Nuez]

Muchas gracias a todos por los testimonios de ayer. Testimonios valientes para tener bien presentes sobre actitudes de fortaleza y aceptación.
A raíz de lo que contasteis, escuchando las experiencias de Cristina y David, me vienen frases-relfexiones que me gustaría compartir.

“Dos hombres miran por una ventana, por la misma ventana. Uno ve el barro; el otro las estrellas”. ¿Dónde pongo la atención en cada momento? En la tormenta y sus destrozos… o en la tormenta y lo que trae de bueno al pasar.

Me recordaron también una frase de un astólogo argentino, Eugenio Carutti, que decía que el máximo de creatividad de cualquier sistema se manifiesa cuando fluctúa en el límite del caos. La experiencia compartida por Cristina y David… su renacimiento a una nueva visión de la vida, a una actitud más fuerte y, a la vez, sensible, me parecen claras muestras de esto. Re-crearse, re-inventarse a partir del caos: transformarse de larva en mariposa.

La importancia de la meditación, decía David. Sí. Que nos enseña a estar en el aquí-ahora, que nos lleva a re-conocernos y a incluir el imprescindible aspecto espiritual en nuestras vidas (no podemos vivir cojos de una pata: cuerpo-mente-alma), que deje de darnos “vergüenza” o reparo social.
Muchísimas gracias. Feliz de aprender con todos vosotros.

[Gaspar Hernández]

Ana, que bonic el que ens vas compartir. Amb el teu permís, ho llegiré a la propera trobada via Zoom, del mes de juny.
Una abraçada, i records!
Gaspar Hernandez

[Ana Sesma Nuez]

Sí, por supuesto.
Fins ara. Una abraçada!

[Autor]

Entrades