[Gaspar Hernandez]

Aquest mes a la Comunitat online L’art de viure parlarem de la mort des de dues perspectives ben diferents:

-A la primera trobada, dimecres 4 de desembre –a les 19.00, com sempre, via Zoom- ens acompanyarà Àlex Raco, que ens parlarà de la reencarnació i les vides passades. Àlex Raco ha fet sessions d’hipnosi a més de dues mil persones al llarg de la seva carrera. És deixeble del psiquiatre nord-americà Brian Weiss. La seva formació inclou postgraus en Psicopatologia Clínica i en Hipnosi Ericksoniana.

-A la segona trobada, dimecres 18 de desembre, ens acompanyarà el filòsof Francesc Torralba. Al club de lectura comentarem el seu darrer llibre, “No hi ha paraules” (Ara) escrit després de la mort del seu fill, Oriol, de vint-i-sis anys, l’any passat, mentre feien una excursió a la muntanya.

D’altra banda, aprofito per anunciar-vos que el proper gener i febrer no ens acompanyaran convidats, i facilitaré personalment un curs (semblant al que vaig fer d’introducció a la meditació). El curs serà “Plenitud en el dia a dia”, i durant quatre sessions compartiré eines que ens pot ser útil recordar per a viure, com el títol indica, amb més plenitud i pau interior en la vida quotidiana. El curs, per tant, va en la línia dels retirs L’art de viure.

[Queralt Comellas Rovira]

No hi ha paraules… Doncs sí, es fa difícil gosar deixar-ne alguna d’escrita, especialment al costat de totes les que en Francesc Torralba ha deixat tan ben “endreçades”, una darrere l’altra, en aquest preciós llibre. Tot i això, no puc deixar de fer palès com el pulcre i delicadíssim exercici que porta a terme l’autor davant d’una situació emocionalment tan intensa i sacsejadora, ajuda fins i tot a qui ho llegeix per no deixar-se arrossegar pel camí de “l’emoció desbocada”.

Encara no he pogut arribar al final d’aquest llibre, però goso deixar anotat algun petit pensament del qual he anat prenent nota mentre l’anava llegint:
-Quin missatge tan poderós el del canvi que comporta en la pròpia persona el fet d’assumir en comptes del d’acceptar.
-Em meravella l’endreça conceptual que comporta la cura de les paraules que sempre fa en Francesc Torralba.
-Estic convençuda que aquesta tria/ús precís del llenguatge també condueix a un camí diferent de “reconstrucció” de la persona. (Pensament que també em condueix a la importància del com “ens parlem” a nosaltres mateixos, de quin llenguatge utilitzem per dirigir-nos al nostre ésser, i la cura, creixement o evolució que aquest ens proporciona).

Abans de tancar aquest missatge, tan sols anotar com m’ha agradat poder escoltar el programa “M’ajuda parlar de la mort del meu fill” que es va emetre el 21 d’octubre a L’ofici de viure, així com la conversa/entrevista “Déu no és un lampista” que va establir en Francesc Torralba amb la Sílvia Cóppulo, el passat 27 d’octubre, al programa El divan.

Salut i una abraçada per tots,
Queralt

[Mercè Alguersuari]

Gràcies Queralt pel teu escrit , estic totalment d.acord amb tú , poses paraules malgrat sigui tan dificil, expresant tan bé el què realment un sent

[Autor]

Entrades