Gaspar, he de dir-te que ahir quan estava veient el primer capítol em sentia feliç,… com quan he anat als retirs, una sensació de estar en una comunitat de persones especials que et seguim, i em sentia molt acompanyada per tots vosaltres també veient el programa.
Em va passar una cosa que volia comentar, i es que quan vaig escoltar el cas de la noia que havia patit un càncer, tot el que va explicar de cóm va saber el diagnòstic, cóm ho va explicar, fins i tot que havia anat a la fundació Kalida, jo ja ho havia escoltat, ho escoltava i deia..però si això jo ho he vist abans!
Estic trasbalsada per aquesta sensació de ja haver compartit aquesta historia i recordar-la tant bé, perqué es també la meva. Per aixó es tant important donar eines a tothom per seguir endavant després de diagnostics tant durs com aquest.
Enhorabona per la nova temporada i em va agradar molt Gaspar veure’t tant rialler a la pantalla també.
Abraçada a tots i totes.
Anna