[Montserrat Alós Mendívil]

M’he informat i reflexionat sobre la definició i el sentit que té “ser una persona justa” i ho vull compartir aquí.
Pot dir-se de “just”: d’una manera exacta, sense deixar gens de marge. Però és encertat quan parlem de l’adverbi “just” (paraula invariable).
Aquí “just” és adjectiu, ja que es refereix a una característica, acompanya el nom i el qualifica (concorda amb el gènere i el nombre). La seva definició ens diu que fa les coses de manera objectiva i amb justícia, respecta les lleis, és exacte (quant a pes, mida o mesura). També vol dir escàs, gairebé insuficient, no té les dimensions necessàries. “uns sous molt justos, sabates molt justes, anava just de diners”, però sota el meu punt de vista, aquestes mesures o avaluacions són subjectives.
Sinònims de “persona justa”, entre d’altres són: correcta, equilibrada, HONESTA, neutral, raonable, digna, íntegra,… Antònims són: injusta, il·lícita, parcial, incorrecta, inexacta, imprecisa,…

Sota el meu punt de vista, justa i sàvia no són sinònims.
Sinònims de “persona sàvia”, entre d’altres són: assenyada, centrada, escrupolosa, humil, JUDICIOSA, modesta, raonable, responsable, sobri, culta, informada, intel·ligent,… Antònims: ignorant.

El nexe que he trobat entre les dues paraules i que pot fer l’enllaç és:
just => raonable <= savi.
Però, per mi, el que pot ser raonable per un, pot no ser-ho per una altra persona (subjectiu). Exemple: pot ser raonable per tu el confinament municipal per COVID, però no ser-ho per mi segons el poble/ciutat on visquem cada un de nosaltres.

M’agradarà molt si algú segueix reflexionant i compartint el seu sentir sobre aquesta expressió de “persona justa”, també de l’ Assumpció Salat, si és del seu gust fer-ho.

[Gaspar Hernández]

Montserrat, moltes gràcies per la teva aportació! Aquí tens la resposta d’Assumpció Salat:

Moltes, moltes gràcies Montserrat, per aquestes aportacions i reflexions que m’ajuden a mi i crec que a tots.

Agafant la definició de just que ens aportes:

La seva definició ens diu que fa les coses de manera objectiva i amb justícia, respecta les lleis, és exacte (quant a pes, mida o mesura.

Podem dir…

Perfecta aquesta definició, que segueix les lleis i les respecta, és una bona manera de definir al savi també, ja que el savi coneix i segueix les lleis de la vida, de les relacions humanes, aquelles lleis que el porten a assolir bons resultats.

Per exemple el llibre del Kibalion ens parla de les lleis de la vida, D Chopra té un llibre sobre “las leyes espirituales..”..

En aquest sentit lligo les dues paraules, un savi és aquell que coneix la vida i les seves lleis , les respecta i segueix. És exacte en quan a mida i mesura, és per exemple generós fins el punt en que cal ser-ho; si a cas s’excedeix pot acabar sent irrespectuós amb si mateix.

Si un és molt tolerant amb els altres pot caure en l’errada de ser irrespectuós amb sí mateix o amb altres persones implicades.

Un altre exemple una persona justa, sàvia, sap quan ha de parlar i quan ha de callar. Ja que tota persona justa poseix la qualitat del discerniment.

I així podem trobar molts exemples de que la saviesa és precisament la virtud de ser just, de no excedir-se, i tampoc quedar-se curt.

Espero puguin ajudar aquests arguments, però recordeu , tal i com va dir en Gaspar en la trobada, no ens podem quedar atrapats en les paraules. No cal discutir per definicions o paraules , el que ens cal es entendre el fons, el que volen designar.

Un savi és aquell que amb el seu dit assenyala la lluna i a vegades els que escoltem ens quedem atrapats en el dit, enlloc de mirar la lluna.

Una abraçada a tots i moltes gràcies per totes les aportacions.
Assumpció Salat

[Montserrat Alós Mendívil]

Hola de nou.
Moltes gràcies Gaspar i moltíssimes gràcies Assumpció.

Com veieu, a mi sí m’agrada intentar perfilar el significat de les paraules, els matisos d’unes i d’altres. És una manera d’ampliar vocabulari i enriquir-me, sense quedar-me enganxada, jajajaja
Tinc clar que el fons del que diem és el mateix, intentem ser millors persones, més honestes dic jo i més justes dius tu. I pel camí ens anem fent més sàvies.

Agraeixo enormement les teves explicacions d’ahir i d’avui. He après.
I em sento més propera. Si un dia ens trobem, m’agradaria abraçar-te.

🙂 Montserrat Alós

[Autor]

Entrades